Diferència entre les revisions de "Chimo Lanuza i Ortuño"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 46: Llínea 46:
 
* Ha participat en diferents numeros de la Serie filologica de la RACV (Ortografia de la llengua valenciana, L’articul i la preposicio “en”), en la Revista de Filologia Valenciana i en Cresol (5, 9 i 15) i Cresol Lliterari (1 i 5).
 
* Ha participat en diferents numeros de la Serie filologica de la RACV (Ortografia de la llengua valenciana, L’articul i la preposicio “en”), en la Revista de Filologia Valenciana i en Cresol (5, 9 i 15) i Cresol Lliterari (1 i 5).
 
* Participà en el I i II Congres de la Llengua Valenciana.
 
* Participà en el I i II Congres de la Llengua Valenciana.
 +
 +
{{cita|Quan yo muiga, germans,
 +
 +
sagelleu-me els llavis
 +
 +
en un bes d’infinit blau;
 +
 +
al pit,
 +
 +
un recort de la dona i els fills
 +
 +
tambe, ¿per que no?, un atre de Marilyn
 +
 +
i entre les mans vullc empomar
 +
 +
un pomell de paraules
 +
 +
¡de tantes paraules
 +
 +
escrites des del silenci!:
 +
 +
per a sempre la pau,
 +
 +
l’et vullc, la patria,
 +
 +
del cantic la rabia,
 +
 +
del puc un pam.
 +
 +
 +
 +
M’endure, germans,
 +
 +
en mi i per a sempre el bes
 +
 +
i a vosatres vos vullc deixar
 +
 +
l’herencia inevitable del ser
 +
 +
(que, si som, hem d’estar
 +
 +
i, si estem, nos serem)
 +
 +
-feu conte d’ells-,
 +
 +
l’espai
 +
 +
que ocupava i m’ocupava la pell,
 +
 +
l’herencia acaramullada,
 +
 +
una estrela blanca sobre el blau:
 +
 +
les paraules, el temps,
 +
 +
l’esperança, la fe,
 +
 +
el desig de llibertat
 +
 +
i el desig de ser dignes de ser,
 +
 +
de ser i mereixer
 +
 +
meritoriament valencians.}}
 +
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* Martinez Roda, Federico (2006). La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu nonagèsim aniversari. Valencia. ISBN 84-96068-81-1.  
 
* Martinez Roda, Federico (2006). La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu nonagèsim aniversari. Valencia. ISBN 84-96068-81-1.  

Revisió de 08:24 19 jun 2009

Archiu:Chimo Lanuza.jpg
Chimo Lanuza, escritor valencià
Archiu:Lanuza.JPG
Chimo Lanuza en un premi

Chimo Lanuza i Ortuño és un escritor i filòlec valencià.

Resenyes biografiques

Va nàixer en Altea en 1.957, pero es va traslladar a La Vila de chicotet, on va pasar la seua infancia.

Llicenciat en Filològia Hispànica per la Universitat de Valéncia - Estudi General, és profesor de llengua valenciana per Lo Rat Penat, entitat en la què manté una permanent colaboració.

Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana va ser membre de la Secció de llengua i literatura valencianes de la mateixa. Chimo Lanuza va ser un dels filòlecs que van participar en la codificació de l'idioma valencià a través de les Normes d'El Puig en 1979.


Sempre ha estat relacionat en l'ambient intelectual valencianista, conferenciant i articuliste incansable.

Es va dedicar inicialment a l'investigació de la llengua valenciana, sent autor d'estudis i treballs de gramàtica, de sociolingüística, de rondallística (contes típics valencians)...

Té una destacada producció lliterària, que goja de reconeiximent en el seu àmbit i, en la que ha conseguit distints premis tant en poesia com en narrativa.

Càrrecs

  • Fon membre de la Comissió Mixta de Billingüisme i de tres de les seues subcomissions per el desenroll del Real Decret 2003/1.979 (1981-1982).
  • També fon membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. *Director de la Seccio de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. 1980 i 1985. *Ponent en el I Congres de Llengua Valenciana. Elig, 1985.
  • Director General de l’Institut Valencià de la joventut (IVAJ), 1996-1999.

Política

Lanuza ha participat en els dos partits valencianistes de referencia de les últimes décades aixina fon membre electe del Consell Nacional d’Unió Valenciana i ara ha treballa en Coalició Valenciana, partit en el qual ha participat en les últimes eleccions autonòmiques i municipals.

Premis

Fon Premi Maulet de Jovens Nacionalistes (JUV). Medalla d’or del centenari de Lo Rat Penat en reconeiximent a la trayectòria valencianista i a la llavor desenrollada en la dita associació. Fadri de Castello de la Cardona i Vives. Mestre en Gai Saber per Lo Rat Penat. Premi Llealtat del Grup d'Acció valencianista. Palma Dorada a la llavor valencianista, concedida pel Grup Cultural Ilicità "Regne de Valencia". Elig, 2001.

La Seua obra

Libres publicats

  • Conte contat. Rondallística. Nova Valencia. Valencia 1989. (Coautor)
  • Diccionari valencià-castella / Castella-valencià per a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Lexicografia. Del Cenia al Segura. Valencia 1992. (Coautor)
  • Enkara. Poesia. Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana. 1994
  • Eufemismes. Poesia. Ajuntament de Valencia. Valencia 1998.
  • Gramatica de la llengua valenciana. Llingüistica. Quatre edicions: 1980 1982, 1987 i 1997. (Coautor)
  • Lletania. Novela. L’Oronella. Valencia 1997
  • Oracio causal. Novela. Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana. Valencia 1997.
  • Paraules i adeu. Poesia. Lo Rat Penat. Valencia 1994.
  • Solage alfabetic d’amor. Poesia. Aitana Editorial. Altea 1998.

Estudis llingüístics i llengua valenciana

  • Socioobstaculs de la llengua valenciana. Ed. ABV.
  • Valencià, ¿llengua o dialecte?. Ensaig. Lo Rat Penat. 1983, 1994
  • Ha participat en diferents numeros de la Serie filologica de la RACV (Ortografia de la llengua valenciana, L’articul i la preposicio “en”), en la Revista de Filologia Valenciana i en Cresol (5, 9 i 15) i Cresol Lliterari (1 i 5).
  • Participà en el I i II Congres de la Llengua Valenciana.
Quan yo muiga, germans,

sagelleu-me els llavis

en un bes d’infinit blau;

al pit,

un recort de la dona i els fills

tambe, ¿per que no?, un atre de Marilyn

i entre les mans vullc empomar

un pomell de paraules

¡de tantes paraules

escrites des del silenci!:

per a sempre la pau,

l’et vullc, la patria,

del cantic la rabia,

del puc un pam.


M’endure, germans,

en mi i per a sempre el bes

i a vosatres vos vullc deixar

l’herencia inevitable del ser

(que, si som, hem d’estar

i, si estem, nos serem)

-feu conte d’ells-,

l’espai

que ocupava i m’ocupava la pell,

l’herencia acaramullada,

una estrela blanca sobre el blau:

les paraules, el temps,

l’esperança, la fe,

el desig de llibertat

i el desig de ser dignes de ser,

de ser i mereixer

meritoriament valencians.

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chimo_Lanuza_i_Ortuño&oldid=21226»