Diferència entre les revisions de "Espai Schengen"
(Text reemplaça - 'paisos' a 'països') |
(Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya') |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
No n'hi ha que confondre l'espai Schengen en l'[[Unió Europea]] (UE), ya que hi ha Estats membres de la UE que no formen part de l'espai Schengen, mentres hi ha atres països que estan integrats en l'espai Schengen i no pertanyen a la UE. Vintidós dels vintisset estats membres de l'Unió Europea (UE) participen en l'espai Schengen. Dels cinc membres de la UE que no formen part de l'espai Schengen, quatre —[[Bulgària]], [[Croàcia]], [[Chipre]] i [[Romania]]— tenen l'obligació llegal i desigen unir-se a la zona, mentres que [[Irlanda]] manté una opció d'exclusió. Els quatre estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) —[[Islàndia]], [[Liechtenstein]], [[Noruega]] i [[Suïssa]]— han firmat l'Acort de Schengen integrant-se en l'espai, a pesar de que no pertanyen a la UE. Ademés, tres microestats europeus —[[Mónaco]], [[Sant Marino]] i la [[Ciutat del Vaticà]]— mantenen acorts de control de fronteres en països de la UE, formant part de fet de l'espai Schengen. | No n'hi ha que confondre l'espai Schengen en l'[[Unió Europea]] (UE), ya que hi ha Estats membres de la UE que no formen part de l'espai Schengen, mentres hi ha atres països que estan integrats en l'espai Schengen i no pertanyen a la UE. Vintidós dels vintisset estats membres de l'Unió Europea (UE) participen en l'espai Schengen. Dels cinc membres de la UE que no formen part de l'espai Schengen, quatre —[[Bulgària]], [[Croàcia]], [[Chipre]] i [[Romania]]— tenen l'obligació llegal i desigen unir-se a la zona, mentres que [[Irlanda]] manté una opció d'exclusió. Els quatre estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) —[[Islàndia]], [[Liechtenstein]], [[Noruega]] i [[Suïssa]]— han firmat l'Acort de Schengen integrant-se en l'espai, a pesar de que no pertanyen a la UE. Ademés, tres microestats europeus —[[Mónaco]], [[Sant Marino]] i la [[Ciutat del Vaticà]]— mantenen acorts de control de fronteres en països de la UE, formant part de fet de l'espai Schengen. | ||
| − | La llibertat de circulació entre països de l'espai Schengen, pot suspendre's transitòriament en circumstàncies excepcionals, lo que ya ha succeït en vàries ocasions. Actualment, com a resultat de la crisis migratòria en curs i els atentats terroristes en [[París]], una série de països han tornat a introduir temporalment els controls en totes o algunes de les seues fronteres en atres Estats Schengen. Al [[16 de febrer]] de [[2016]], [[Àustria]], [[Dinamarca]], [[França]], [[ | + | La llibertat de circulació entre països de l'espai Schengen, pot suspendre's transitòriament en circumstàncies excepcionals, lo que ya ha succeït en vàries ocasions. Actualment, com a resultat de la crisis migratòria en curs i els atentats terroristes en [[París]], una série de països han tornat a introduir temporalment els controls en totes o algunes de les seues fronteres en atres Estats Schengen. Al [[16 de febrer]] de [[2016]], [[Àustria]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Alemanya]], [[Noruega]] i [[Suècia]] han impost controls en totes o algunes de les seues fronteres en atres Estats Schengen. |
== Història == | == Història == | ||
Revisió de 19:12 23 jun 2022
L'espai Schengen, espai de Schengen o zona Schengen és l'àrea que comprén a 26 països europeus que han abolit els controls fronteriços en les fronteres comunes, també conegudes com a fronteres internes. L'espai es va crear en l'any 1985 per l'Acort de Schengen i va començar a funcionar en 1995 per a suprimir les fronteres comunes entre els països integrants i establir controls comuns en les exteriors d'eixos països. En la pràctica, l'espai Schengen funciona en térmens migratoris com un sol país, en una política comuna de visats.
No n'hi ha que confondre l'espai Schengen en l'Unió Europea (UE), ya que hi ha Estats membres de la UE que no formen part de l'espai Schengen, mentres hi ha atres països que estan integrats en l'espai Schengen i no pertanyen a la UE. Vintidós dels vintisset estats membres de l'Unió Europea (UE) participen en l'espai Schengen. Dels cinc membres de la UE que no formen part de l'espai Schengen, quatre —Bulgària, Croàcia, Chipre i Romania— tenen l'obligació llegal i desigen unir-se a la zona, mentres que Irlanda manté una opció d'exclusió. Els quatre estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) —Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa— han firmat l'Acort de Schengen integrant-se en l'espai, a pesar de que no pertanyen a la UE. Ademés, tres microestats europeus —Mónaco, Sant Marino i la Ciutat del Vaticà— mantenen acorts de control de fronteres en països de la UE, formant part de fet de l'espai Schengen.
La llibertat de circulació entre països de l'espai Schengen, pot suspendre's transitòriament en circumstàncies excepcionals, lo que ya ha succeït en vàries ocasions. Actualment, com a resultat de la crisis migratòria en curs i els atentats terroristes en París, una série de països han tornat a introduir temporalment els controls en totes o algunes de les seues fronteres en atres Estats Schengen. Al 16 de febrer de 2016, Àustria, Dinamarca, França, Alemanya, Noruega i Suècia han impost controls en totes o algunes de les seues fronteres en atres Estats Schengen.
Història
L'Acort de Schengen es va firmar el 14 de juny de 1985 per cinc dels dèu estats membres de la UE en la ciutat de Schengen (Luxemburc). L'espai Schengen es va establir per separat de la llavors Comunitat Europea (CE), quan el consens no va poder establir-se entre tots els estats membres de la CE relatives a la supressió dels controls fronteriços.
En l'any 1990, l'Acort fon complementat pel Conveni d'aplicació de l'Acort de Schengen, que va supondre la supressió dels controls en les fronteres interiors i una política comuna de visats. Els acorts i les normes adoptades en virtut d'ells estaven completament separats de les estructures de la UE, i varen donar lloc a la creació de l'espai Schengen el 26 de març de 1995.
A mesura que més estats membres de la UE varen firmar l'Acort de Schengen, es va aplegar a un acort sobre l'absorció en els procediments de la UE. L'Acort i les seues convencions afins es varen incorporar en la corrent principal de la llegislació de l'Unió Europea pel Tractat d'Àmsterdam en l'any 1997, que va entrar en vigor en 1999. Una conseqüència de l'Acort en formar part de la llegislació europea és que qualsevol modificació i regulació es realisen dins dels seus processos, en la que els membres no pertanyents a la UE no són participants. El Regne Unit i Irlanda han mantingut una zona de trànsit comú des de l'any 1923, pero més allà d'açò, el Regne Unit no podia acceptar l'abolició dels controls fronteriços, i se'ls va donar una opció d'exclusió completa de la zona. Si be no varen firmar el Tractat de Schengen, Irlanda sempre ha mirat més favorable en unir-se, pero no ho ha fet per a mantindre la zona de trànsit comú i la seua frontera oberta en Irlanda del Nort. Els membres nòrdics varen solicitar a Noruega i Islàndia que s'inclogueren, els qui varen acceptar i aixina es va poder aplegar a un consens.
Paisos integrants
L'espai Schengen està format actualment per 26 estats, entre ells quatre que no són membres de l'Unió Europea (UE). Dos dels membres no pertanyents a la UE, Islàndia i Noruega, són part de l'Unió Nòrdica de Passaports i estan classificats oficialment com a "estats associats en les activitats de Schengen de la UE". A Suïssa se li va permetre participar posteriorment de la mateixa manera en l'any 2008. Liechtenstein es va adherir a l'Espai Schengen el 19 de decembre de 2011. De fet, l'espai Schengen inclou també tres microestats europeus —Mónaco, Sant Marino i Ciutat del Vaticà— que mantenen les fronteres obertes o semiobertes en atres països membres de Schengen. Un membre de la UE —Irlanda—, aixina com el Regne Unit quan era membre de la UE, varen negociar clàusules d'exenció de Schengen i varen continuar operant els controls sistemàtics de l'àrea de fronteres comunes en atres estats membres de la UE. Irlanda contínua en l'exenció despuix de l'eixida del Regne Unit de la UE.