Diferència entre les revisions de "Idioma danés"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Danés |nomnatiu= Dansk |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Dinamarca, Islàndia, Illes Feroe, Groenlàndia, [[Alemanya]...».) |
|||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
Dinamarca és un país compost per vora 400 illes. Existixen innumerabables dialectes perque les chicotetes illes o comunitats desenrollen els seus. En le zones rurals se parlen dialectes pràcticament incomprensibles per als ciutadans que parlen Rigsdansk, encara que le snoves generacions parlen dialectes adaptats que són entesos en tota Dinamarca. | Dinamarca és un país compost per vora 400 illes. Existixen innumerabables dialectes perque les chicotetes illes o comunitats desenrollen els seus. En le zones rurals se parlen dialectes pràcticament incomprensibles per als ciutadans que parlen Rigsdansk, encara que le snoves generacions parlen dialectes adaptats que són entesos en tota Dinamarca. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Llingüística]] | ||
| + | [[Categoria:Llengües]] | ||
| + | [[Categoria:Llengües germàniques]] | ||
Revisió de 21:10 17 jun 2009
| Danés Dansk | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Dinamarca, Islàndia, Illes Feroe, Groenlàndia, Alemanya |
| Regió: | |
| Parlants: | 9 millons |
| Rànquing: | |
| Família: | Indoeuropea Germànic |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Dinamarca, Groenlàndia, Illes Feroe, Unió Europea |
| Regulat per: | Dansk Sprognævn |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | da |
| ISO 639-2 | dan |
| ISO/FDIS 639-3 | dan |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El danés (dansk) és una llengua escandinava, correspondent a un subgrup de les llengües germàniques, al matiex temps, de la familia del Indoeuropeu. És parlat per vora de sis millons de persones, i és el idioma oficial del Regne de Dinamarca, i cooficial en Groenlàndia i les Illes Feroe. Per motius històrics de dominació danesa i de intercomunciació en els països arreplegats al Consell Nòrdic en Islàndia s'ensenya esta llengua en les escoles, lo que permetix comunicar-se als islandesos en danés en certa competència.
Història
La major part del lèxic danés procedix del antic nòrdic, del qual s'han format noves paraules per mig de paraules compostes. en tot i això, un percentage considerable de vocabulari procedix del baix alemà. Posteriorment, el alt alemà, el fran´cesi ara el anglés han superat al baix alemà en sa influència sobre el danés. La relació genètica i històrica entre el anglési el danés fa que numeroses paraules de abdós llengües se pareguen, per eixemple, hånd (hand), igen (again), næse (nose). En tot i això, la pronunciació d'estes paraules en abdós llengües varia considerablement. Esta relació està marcà especialment per la invasió viquinga de part del nort d'Angalterra.
Alguns eixemples d'escritors famossos de obres en danés són el filòsof existencial Søren Kierkegaard, el prolífic escritor de fàbules Hans Christian Andersen i el noveliste Ludvig Holberg. Tres autors danesos del sigle XX han rebut el Premi Nòbel de lliteratura: Karl Adolph Gjellerup i Henrik Pontoppidan, que heu van rebre en 1917M i Johannes Vilhelm Jensen, galardonat en 1944.
La primera traducció de la Bíblia al danés se publicà en 1550.
Dialectes
- Selanda (Sjællandsk, danés central-del est)
- Jutlàndia (Jysk, danés occidental)
- Bronholm (Bornholmsk, danés oriental)
- Fiònia (Fynsk, danés central).
En els colegeges s'ensenya el danés oficial, dit 'Rigsdansk (Danés del regne), una forma "neutral" que és la que se parla en les grans ciutats.
Dinamarca és un país compost per vora 400 illes. Existixen innumerabables dialectes perque les chicotetes illes o comunitats desenrollen els seus. En le zones rurals se parlen dialectes pràcticament incomprensibles per als ciutadans que parlen Rigsdansk, encara que le snoves generacions parlen dialectes adaptats que són entesos en tota Dinamarca.