Diferència entre les revisions de "Idioma serbocroata"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Serbocroata |nomnatiu= Srpskohrvatski / Српскохрватски |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= Sèrbia, Croàcia, [[M...».) |
|||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> | |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> | ||
[[Llengües eslaves|Eslau]]<br /> | [[Llengües eslaves|Eslau]]<br /> | ||
| − | Meridional | + | Meridional<br /> |
| − | ''Serbocorata'' | + | '''Serbocorata'''<br /> |
|nació= En ningun pais com tal, alli a on es oficial heu és per mig del nom del seu dialecte. | |nació= En ningun pais com tal, alli a on es oficial heu és per mig del nom del seu dialecte. | ||
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
Revisió de 19:08 14 jun 2009
| Serbocroata Srpskohrvatski / Српскохрватски | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Sèrbia, Croàcia, Montenegre i Bòsnia-Herzegovina |
| Regió: | Balcans |
| Parlants: | 21 millons |
| Rànquing: | 44 |
| Família: | Indoeuropea Eslau |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | En ningun pais com tal, alli a on es oficial heu és per mig del nom del seu dialecte. |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | sh |
| ISO 639-2 | scr, scc |
| ISO/FDIS 639-3 | hbs |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El serbocroata o croatoserbi (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels Balcans, en especial en els paisos de Sèrbia, Montenegre, Croàcia i Bosnia-Heregovina. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.
Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de Yugoslàvia. Dita denominació s'usà des de 1921 hasda la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.
La forma estàndar es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu sto ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el jakkavski (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).
En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la històira i la política.