Diferència entre les revisions de "Ibn Buqlaris"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili''' va ser un mege i botànic judeu de Al-Andalus naixcut en Saragossa en el sigle XI i fallit al comença…») |
|||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | ||
* Bosch Vilá, Jacinto, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro»], [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/327 ''Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11''], 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22) | * Bosch Vilá, Jacinto, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro»], [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/327 ''Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11''], 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22) | ||
Revisió de 19:03 28 abr 2022
Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili va ser un mege i botànic judeu de Al-Andalus naixcut en Saragossa en el sigle XI i fallit al començament del .
Va redactar en l'any 1106 un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat Kitab al Mustaini o Llibre del-Musta'in.
Provablement, va tindre que emigrar de Al-Andalus per la repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide.
En Kitab al Mustaini apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: grec, àrap, persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i Valencia : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ’lebre’ (llebre), ’ ’thapara’ (tapera), ’thomiello’ (tomello)...per lo que este llibre guarda un alt interés filològic.
Ibn Buqlaris distinguix, en este sentit, un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al-Andalus o romançada de Al-Ándalus). És també una valiosa font per a l'estudi de la primitiva romançada aragonesa, tant per la cantitat de noms populars de plantes, com pels térmens mèdics i creències, que eren nomenades a sovint en expressions metafòriques.
Va escriure aixina mateix Risalat al-tabyin wa-l-tartill o Epístola de l'explicació i la reglamentació, un tractat que classificava de modo jeràrquic els aliments a on desenrollava un concepte de Galeno que parlava de quatre facultats existents en la totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva i la força expulsiva.
Vore també
Referències
- Bosch Vilá, Jacinto, «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro», Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11, 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22)
- Maíllo Salgado, Felipe, «Los judíos y la ciencia en la Península Ibérica en el medievo», Memoria de Sefarad, Toledo, Centro Cultural San Marcos, octubre de 2002 – enero de 2003, Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, pág. 286.