Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"
Llínea 140: | Llínea 140: | ||
== Formació de paraules == | == Formació de paraules == | ||
+ | En elefen, les paraules noves poden crear-se per l'adició de prefixos o sufixos a paraules ya existents, o combinant dos paraules en un nom compost. | ||
+ | |||
+ | També es pot usar un adjectiu o un verp com un sustantiu, sense modificar-los. | ||
+ | |||
=== Prefixos === | === Prefixos === | ||
+ | Quan s'afig un prefix que termina en una consonant a una paraula que comença en la mateixa consonant, esta consonant només s'escriu una volta (inter+rede → interede, non+nesesada → nonesesada). | ||
+ | |||
+ | Anti- significa “anti-”. Permet formar adjectius i sustantius que indiquen oposició: | ||
+ | * sosia → antisosial – antisocial | ||
+ | * avion → antiavional – antiaèreu | ||
+ | * proton → antiproton – antiprotó | ||
+ | |||
+ | Auto- significa “auto-”. Permet formar sustantius, verps i adjectius que indiquen accions reflexives o automàtiques: | ||
+ | * respeta – respeto → autorespeta – amor-propi | ||
+ | * flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea | ||
+ | * adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu | ||
+ | |||
+ | |||
=== Sufixos === | === Sufixos === | ||
=== Sufixos que formen verps === | === Sufixos que formen verps === |
Revisió de 09:52 11 març 2022
La gramàtica de la lingua franca nova (elefen) és una simplificació de la gramàtica comuna de les llengües romàniques espanyola, francesa, italiana, catalana i portuguesa. S'assembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà.
Alfabet i pronunciació
Alfabet
Mayúscules
Noms de les lletres
Vocals
Diftoncs
Consonants
Consonants prestades d'atres llengües
Accent tònic
Fonotàctica
Frases
La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un verp i en els modificadors, tals com a adverbis o grups preposicionals.
Subjecte i objecte
Els dos sintagmes nominals més importants són el subjecte i l'objecte. El seu sentit precís depén del verp, pero grosso modo, el subjecte és el que realisa l'acció, i l'objecte, el que està directament relacionat en ella.
En elefen, el subjecte precedix sempre al verp i l'objecte va darrere:
- La gato xasa la scural. – El gat (subjecte) … caça (verp) … a la farda (objecte).
- La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp).
En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una menge, i un pronom per a l'objecte que és usat despuix del verp:
- La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells.
La majoria dels verps necessiten un subjecte, pero hi ha molts que no necessiten un objecte.
Complements
Preposicions
Proposicions
Substantius
Els sustantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.
Plural
S'afig -s al sustantiu per a formar el plural. Si el sustantiu en singular termina en consonant, s'afig -es. La terminació del plural no modifica l'accentuació de la paraula:
- gato, gatos – gat, gats
- om, omes – home, hòmens
Els adjectius, que modifiquen a un sustantiu, no canvien en plural. Pero si els amprem com a substantius, es deu afegir la marca de plural quan siga necessari:
- la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges
- multe belas – molt bonicos/boniques
Alguns sustantius, plurals en atres llengües, són singulars en elefen:
- El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista.
- On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons.
- Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar estes ulleres de sol en els Països Baixos.
Substantius contables i no contables
Gènero
Grups nominals
Aposició
Determinants
Predeterminants
Artículs
Demostratius
Interrogatius
Determinants de selecció
Possessius
Quantitatius
Determinants de similitut
Orde dels determinants
Pronoms
Pronoms personals
Grups pronominals
Pronoms determinants
Preguntes
Pronoms relatius
Atres pronoms
Adjectius
Orde de les paraules
Comparació
Adjectius com a substantius
Adverbis
Posició
Comparació
Adverbis primaris
Adverbis quantificadors
Adverbis interrogatius i relatius
Verps
Temps
Imperatiu
Negació
Participis
Transitivitat
Verps en subjectes
Verps usats com a substantius
Preposicions
a
ante
asta
ca
como
con
contra
de
en
entre
estra
longo
par
per
pos
sin
sirca
su
supra
sur
tra
ultra
Conjuncions
Conjuncions coordinants
Conjuncions subordinants
Pronoms relatius
Adverbis interrogatius
Conjuncions especials
Preguntes
Preguntes del tipo sí/no
Preguntes alternatives
Atres preguntes
Preguntes indirectes
Proposicions
Proposicions relatives
Proposicions adverbials
Proposicions nominals
Proposicions coordinades
Números
Números cardinals
Mils de millons
Números ordinals
Fracciones
Múltiples
Aritmètica
Mides
Formació de paraules
En elefen, les paraules noves poden crear-se per l'adició de prefixos o sufixos a paraules ya existents, o combinant dos paraules en un nom compost.
També es pot usar un adjectiu o un verp com un sustantiu, sense modificar-los.
Prefixos
Quan s'afig un prefix que termina en una consonant a una paraula que comença en la mateixa consonant, esta consonant només s'escriu una volta (inter+rede → interede, non+nesesada → nonesesada).
Anti- significa “anti-”. Permet formar adjectius i sustantius que indiquen oposició:
- sosia → antisosial – antisocial
- avion → antiavional – antiaèreu
- proton → antiproton – antiprotó
Auto- significa “auto-”. Permet formar sustantius, verps i adjectius que indiquen accions reflexives o automàtiques:
- respeta – respeto → autorespeta – amor-propi
- flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea
- adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu
Sufixos
Sufixos que formen verps
Sufixos que formen adjectius
Sufixos formen nomenes
Sufixos menys productius
Afixos tècnics
Noms composts
Abreviatures
En elefen s'utilisen un cert número d'abreviatures. Les lletres no van seguides de punts.
S'utilisen moltes abreviatures per a paraules o frases corrents. No s'utilisen mayúscules, llevat en cas d'inici de frase.
L'elefen utilisa també abreviatures provinents d'atres llengües i que són reconegudes internacionalment i també les abreviatures del sistema mètric:
Per a les formes curtes dels noms propis i els títuls, s'ampren les lletres mayúscules. No obstant, les paraules com la i de – que no apareixen en lletres mayúscules en la forma plena del nom – són ignorades en les abreviatures. Estos noms són a voltes introduïts per la, inclús quan són abreviats:
Alguns noms propis són més coneguts internacionalment per la seua abreviatura original per lo que es conserva en elefen:
Puntuació
Per lo general, l'elefen deixa la puntuació a elecció de qui escriu, les úniques normes són les de claritat i coherència. No obstant, hi ha certes convencions bàsiques, que són les mateixes que les de la major part de les llengües europees.
La primera lletra d'una frase deu començar en una mayúscula.