Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"
(→Frases) |
|||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
=== Fonotàctica === | === Fonotàctica === | ||
== Frases == | == Frases == | ||
+ | La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un verp i en els modificadors, tals com a adverbis o grups preposicionals. | ||
+ | |||
=== Subjecte i objecte === | === Subjecte i objecte === | ||
+ | Els dos sintagmes nominals més importants són el subjecte i l'objecte. El seu sentit precís depén del verp, pero grosso modo, el subjecte és el que realisa l'acció, i l'objecte, el que està directament relacionat en ella. | ||
+ | |||
+ | En elefen, el subjecte precedix sempre al verp i l'objecte va darrere: | ||
+ | * La gato xasa la scural. – El gat (subjecte) … caça (verp) … a la farda (objecte). | ||
+ | * La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp). | ||
+ | |||
+ | En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una menge, i un pronom per a l'objecte que és usat despuix del verp: | ||
+ | * La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells. | ||
+ | |||
+ | La majoria dels verps necessiten un subjecte, pero hi ha molts que no necessiten un objecte. | ||
+ | |||
=== Complements === | === Complements === | ||
=== Preposicions === | === Preposicions === | ||
=== Proposicions === | === Proposicions === | ||
+ | |||
== Substantius == | == Substantius == | ||
Els sustantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment. | Els sustantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment. |
Revisió de 09:25 11 març 2022
La gramàtica de la lingua franca nova (elefen) és una simplificació de la gramàtica comuna de les llengües romàniques espanyola, francesa, italiana, catalana i portuguesa. S'assembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà.
Alfabet i pronunciació
Alfabet
Mayúscules
Noms de les lletres
Vocals
Diftoncs
Consonants
Consonants prestades d'atres llengües
Accent tònic
Fonotàctica
Frases
La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un verp i en els modificadors, tals com a adverbis o grups preposicionals.
Subjecte i objecte
Els dos sintagmes nominals més importants són el subjecte i l'objecte. El seu sentit precís depén del verp, pero grosso modo, el subjecte és el que realisa l'acció, i l'objecte, el que està directament relacionat en ella.
En elefen, el subjecte precedix sempre al verp i l'objecte va darrere:
- La gato xasa la scural. – El gat (subjecte) … caça (verp) … a la farda (objecte).
- La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp).
En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una menge, i un pronom per a l'objecte que és usat despuix del verp:
- La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells.
La majoria dels verps necessiten un subjecte, pero hi ha molts que no necessiten un objecte.
Complements
Preposicions
Proposicions
Substantius
Els sustantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.
Plural
S'afig -s al sustantiu per a formar el plural. Si el sustantiu en singular termina en consonant, s'afig -es. La terminació del plural no modifica l'accentuació de la paraula:
- gato, gatos – gat, gats
- om, omes – home, hòmens
Els adjectius, que modifiquen a un sustantiu, no canvien en plural. Pero si els amprem com a substantius, es deu afegir la marca de plural quan siga necessari:
- la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges
- multe belas – molt bonicos/boniques
Alguns sustantius, plurals en atres llengües, són singulars en elefen:
- El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista.
- On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons.
- Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar estes ulleres de sol en els Països Baixos.