Diferència entre les revisions de "Islam chii"
(Etiqueta: Edició visual) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en àrap, شيعة, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chií és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels | + | L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en [[àrap]], شيعة, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chií és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1.900 millons de musulmans existents en el món. |
| − | La fe islàmica chiíta és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiïtes, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiïtes tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'[[Alcorà]]. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiïta comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiïta original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiïta es va formular en el | + | La fe islàmica chiíta és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiïtes, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiïtes tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'[[Alcorà]]. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiïta comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiïta original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiïta es va formular en el [[sigle VII]] d.C. Els primers governs i societats chiïtes es varen establir per al [[sigle IX]] d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle [[sigle X]] d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiíta en l'història de l'Islam." |
[[Categoria:Islam]] | [[Categoria:Islam]] | ||
Revisió de 11:29 28 gin 2022
L'islam chií o islam chiïta (en àrap, شيعة, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'islam junt al sunisme. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chií és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1.900 millons de musulmans existents en el món.
La fe islàmica chiíta és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiïtes, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiïtes tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'Alcorà. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiïta comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiïta original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiïta es va formular en el sigle VII d.C. Els primers governs i societats chiïtes es varen establir per al sigle IX d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle sigle X d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiíta en l'història de l'Islam."