Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 694: Llínea 694:     
{{Cita|Aixo es una cosa que els valencians hauran de decidir, perque nomes de vosatres depen. En tot cas, inclus posant-me en la posició de que fora un dialecte, yo crec que te totes les caracteristiques per a convertir-se en una llengua a tots els efectes. Pero depén de la voluntat que tinguen els propis valencians per a conservar la seua llengua.|Hasn Josef Niederehe}}
 
{{Cita|Aixo es una cosa que els valencians hauran de decidir, perque nomes de vosatres depen. En tot cas, inclus posant-me en la posició de que fora un dialecte, yo crec que te totes les caracteristiques per a convertir-se en una llengua a tots els efectes. Pero depén de la voluntat que tinguen els propis valencians per a conservar la seua llengua.|Hasn Josef Niederehe}}
 +
 +
{{Cita|L'Història mos revela la dignitat del valencianisme i l'indignitat de molts valencians. |Joan Batiste Sancho Gea – Any 2.000}}
    
{{Cita|Nosaltres, catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’ acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals.|Pompeu i Fabra}}
 
{{Cita|Nosaltres, catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’ acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals.|Pompeu i Fabra}}
Llínea 721: Llínea 723:     
{{Cita|Esta major proximitat del valencià a la seua llengua mare le dugue a manifestar a Dámaso Alonso que, "la llengua valenciana i la catalana estan en paritat i al mateix nivell". i reconeixia "una major antiguetat de la llengua valenciana, ya que les seues arraïls s'hagen mes proximes al llati”.|Dámaso Alonso}}
 
{{Cita|Esta major proximitat del valencià a la seua llengua mare le dugue a manifestar a Dámaso Alonso que, "la llengua valenciana i la catalana estan en paritat i al mateix nivell". i reconeixia "una major antiguetat de la llengua valenciana, ya que les seues arraïls s'hagen mes proximes al llati”.|Dámaso Alonso}}
 +
 +
{{Cita|Mai la llengua catalana fruï d'un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d'or. |Enrique Tierno Galván, Catedratic d'Història}}
 +
 +
{{Cita|"El prestigi i historia del valencià es motiu suficient com per a considerar-lo un idioma". EnriquTierno Galvan}}
    
Dins dels documents pontificis, destaquem un del Papa Alexandre VI, a on es pot llegir "lingua vulgari valentini expeditarum".
 
Dins dels documents pontificis, destaquem un del Papa Alexandre VI, a on es pot llegir "lingua vulgari valentini expeditarum".
Llínea 741: Llínea 747:  
L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del món per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931
 
L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del món per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931
   −
L’Historia mos revela la dignitat del valencianisme i l’indignitat de molts valencians. Joan Batiste Sancho Gea – Any 2.000
+
ue no s’exigixca que aci tinguerem que tindre normes d’escritura aliena a la valenciana i, per supost, res d’intromissions de l’Institut d’Estudis Catalans ni en la llengua, ni en la lliteratura, ni en la vida de les gents que hem naixcut en el Regne de Valencia.Mai se’ls votà per a facultar-los a canviar la nostra personalitat, la nostra cultura, la nostra raça o la nostra llengua valenciana. Vicent Giner Boira – Any 1.997
 
  −
Que no s’exigixca que aci tinguerem que tindre normes d’escritura aliena a la valenciana i, per supost, res d’intromissions de l’Institut d’Estudis Catalans ni en la llengua, ni en la lliteratura, ni en la vida de les gents que hem naixcut en el Regne de Valencia.Mai se’ls votà per a facultar-los a canviar la nostra personalitat, la nostra cultura, la nostra raça o la nostra llengua valenciana. Vicent Giner Boira – Any 1.997
      
La llengua no la fan ni les Academies ni els governs. L’idioma es del poble. Antonio Tovar.
 
La llengua no la fan ni les Academies ni els governs. L’idioma es del poble. Antonio Tovar.
Llínea 762: Llínea 766:     
Cap llengua del món otorga cap capacitat normativa a La universitat. LAPESA (filolec catala i acadèmic de la RAE)
 
Cap llengua del món otorga cap capacitat normativa a La universitat. LAPESA (filolec catala i acadèmic de la RAE)
  −
Mai la llengua catalana fruï d'un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d'or. ENRIQUE TIERNO GALVÁN, Catedratic d'Historia
  −
  −
"El prestigi i historia del valencià es motiu suficient com per a considerar-lo un idioma". Tierno Galvan.
      
No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provenzal, i nomes des de fa relativement poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent"("Gramática histórica catalana". Editorial Gredos). A. Badia Margarit. Rector de l'Universitat de Barcelona.
 
No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provenzal, i nomes des de fa relativement poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent"("Gramática histórica catalana". Editorial Gredos). A. Badia Margarit. Rector de l'Universitat de Barcelona.
121 173

edicions

Menú de navegació