Diferència entre les revisions de "Castell d'Alédua"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús ' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Curiositats == | == Curiositats == | ||
Domina tota la vista fins a Alédua | Domina tota la vista fins a Alédua e inclús al poblat moro de Llombay. És un castell curiós, per que no es troba en el cim de la montanya, sino en les seues faldes. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 11:19 11 jul 2021
El castell d'Alédua, en el terme municipal de Llombay (Ribera Alta) és una fortalea àrap construïda a finals del sigle XII que se situa sobre un cap en el marge esquerre del riu Magre a uns 4 quilòmetros de la població, en el despoblat d'Alédua.
Història
El castell estava destinat a defendre la població d'Alédua que ya figurava com alqueria en el Repartiment. En el sigle XIV perteneixqué a la família Centelles, els quals en l'any 1494 el vengueren al Duc de Gandia, Joan de Borja, el qual obtingué de Carles I el títul de Marqués de Llombay, demarcació integrada d'Alédua.
La despoblació del castell va aparellada a l'expulsió dels moriscs (1609). Encara que en l'any 1625 Carles de Borja Centelles otorgà carta de repoblació, el lloc no tornà a ser habitat.
Ademés de ser el punt de defensa d'Alédua, es va convertir durant l'història en un punt de resistència, dels moros, en la Guerra d'Independència i despuix en les guerres carlistes.
Descripció
De planta rectangular conta en una torre situada en el centre, de tres altures i sòtol construïda en tapial sobre bassament de mamposteria. És molt similar als demés castells àraps d'esta part de Valéncia, com la Torre Muça de Benifayó, la Torre Espioca, la d'Almussafes i atres.
De l'antic castell a soles queden unes restes i una torre.
Curiositats
Domina tota la vista fins a Alédua e inclús al poblat moro de Llombay. És un castell curiós, per que no es troba en el cim de la montanya, sino en les seues faldes.