Diferència entre les revisions de "Sardenya"
m (→Història) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
|unitat = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]] | |unitat = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]] | ||
|himne = No té | |himne = No té | ||
− | |bandera = | + | |bandera = Flag of the Kingdom of Sardinia.svg |
− | |escut = | + | |escut = Greater coat of arms of the Kingdom of Sardinia (1815-1831).svg |
− | |mapa = | + | |mapa = Kingdom_of_Sardinia_1815.svg |
|tamany_mapa = 200px | |tamany_mapa = 200px | ||
|peu_mapa = Sardenya en [[Itàlia]] | |peu_mapa = Sardenya en [[Itàlia]] |
Revisió de 23:44 25 maig 2021
Sardenya Sardigna, Sardinna | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Regió autònoma d'Itàlia | |||||||||||||
| |||||||||||||
|
Sardenya (Sardegna en italià, Sardigna o Sardinna en sart i Sardenya en alguerés) és una illa en el centre del mar mediterràneu occidental, situada entre Còrcega al nort, la península itàlica al est, Túnis al sur, i les Illes Balears al oest.
Història
En els sigles XII i XIII, Gènova, Chafa i els Estats Pontificis varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les Jujadoríes. A finals del sigle XIII el papa Bonifacio VIII va establir que Cerdenya passara a la Corona d'Aragó, formalisant-se la cessió en l'any 1324, quan el llavors infant Alfonso, futur Alfonso IV, «el Benigne», presa Cerdenya durant els últims anys del regnat de Jaime II.[1]
Geografia física
Esta illa es troba en el centre del mar Mediterrànea occidental, entre Còrsega al nort de la que la separa el estret de Bonifaci, la península italiana a l'est, Tunis al sur, i les illes Balears a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².
L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de Sicilia i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del Paleozoic (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o gollei) i calcàrea dolomítica (cridats tonneri), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros.
L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el mistral, que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el xaloc. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).
|
- ↑ Cfr. «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3