Fe Babí

La Fe babí és una religió que fon fundada en maig de l'any 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Shiràz anuncià que era el Promès Qa'im ("Qui s'alçarà": nom en el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam chiita). Este jove (de nom original Siyyid 'Ali-Muhammad) adoptà el nom d'"el Bàb", un títul que en àrap significa "la Porta". La seua vinguda –explicà el mateix Bàb- representava el portal pel que pròximament hauria d'aparéixer el Mensager de Deu que tota l'humanitat esperava.

Tots els relats coincidixen en senyalar que el Báb fon un chiquet extraordinari. Naixcut el 20 d'octubre de 1819, es dia que tenia una sabiduria sorprenent i una noblea que recordaven al jove Jesús. Ya madur, el Báb va dedicar-se als negocis de son tio, propietari d'una firma comercial. La pietat i integritat del Báb es convertiren ràpidament en objecte d'admiració per atres mercaders. També va ser conegut per la seua generositat en els pobres.

Despuix de proclamar ser el Promés Qa'im, el Báb va atraure ràpidament un gran número de seguidors. L'espectacular creiximent donà lloc a l'oposició i persecució, sobretot per part del clericat islamiste, que veïen amenaçat el seu poder i prestigi. Durant esta persecució el Báb va ser empresonat diverses voltes.

La seua obra més important, el Bayán, eliminava lleis de l'Islam i les substituïa per atres de noves. El Bayán es centrava en una moralitat exigent fonamentada en la purea de cor i d'intenció. També defenia la dona i els pobres, aixina com l'educació i aplicació de les ciències útils.

El tema central del Bayán girava en torn a l'imminent arribada d'una segona Manifestació de Deu, que seria més gran que el Báb la missió de la qual seria inaugurar l'era de pau i abundància que temps arrere havia estat anunciada pel cristianisme, el judaisme i el restant de religions.

L'atreviment en que el Báb proclamà la seua missió i presentà l'ideal d'una nova societat varen desembocar en la por per part de les autoritats religioses i seculars. La persecució del Báb i dels seus seguidors va començar immediatament.

Els qui s'hi varen enfrontar varen arribar a dir d'ell que no era un herege, sino un rebel perillós. Van decidir que havia de ser eixecutat. El 9 de juliol de l'any 1850 es complia la sentència de mort en el pati d'un quarter de Tabríz, davant la mirada de 10.000 testimonis que fitaven des de les taulades de les cases contigües al quarter. El Báb i un jove seguidor seu havien estat penjats en dos cordes clavades a la paret del pati. Un regiment armeni, compost per 750 soldats colocats en tres fileres de 250 fusellers cadascuna, va descarregar en orde. El fum de la pólvora i la pols resultants eren tan densos que el pati va quedar totalment fos.

Tal i com informa un relat del Ministre d'Assunts Exteriors Britànic, una vegada es va dissipar el fum no hi havia restes del Báb. El Seu companyó, dret davant la paret, no havia estat víctima de cap bala. Això sí: les cordes estaven destrossades.

El Báb va ser trobat a la Seua cela mentres donava les seues últimes instruccions als seus seguidors. Aquell mateix matí, quan els guàrdies l'havien anat a buscar per a portar-lo al lloc de l'eixecució, el Báb els havia avisat que no hi havia cap "poder terrenal" que pogué silenciar-lo fins que no hagué acabat de donar les instruccions. Ara, el Báb els dia: "Podeu complir la vostra fita".

Per segona vegada, el Báb i el Seu companyó varen comparéixer davant el contingent de soldats armeni. Este contingent es va negar a disparar i va haver de ser substituït per un de soldats musulmans. Esta vegada els cossos varen quedar clavillats en una barreja d'ossos i carn. Sorprenentment, pero, les seues cares varen quedar intactes a l'atac.

A part de la seua eixecució, més de 20.000 persones moriren per l'únic delicte de ser babís en tant sols 5 anys.

En declarar Bahà'u'llàh ser la Manifestació de Deu promesa pel Báb, tots els babís varen declarar-se bahà'ís, és a dir, varen acceptar la Fe bahà'í.