Diferència entre les revisions de "Alí"

Revisió de 10:09 19 gin 2020

Alí ibn Abi-Tàlib
Investiture of Ali Edinburgh codex.jpg
Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nacionalitat:	{{{nacionalitat}}}
Ocupació:
Naiximent:	Data incerta entre 598 i 600
Lloc de naiximent:	La Meca
Defunció:	27 de giner del 661
Lloc de defunció:	Kufa

Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de giner de l'any661) fon un dels primers musulmans quan a soles tenia deu u onze anys^{[note 1]} i fon el quart califa de l'Islam (656-659). Els musulmans chiïtes el consideren el primer i únic llegítim imam. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui l'educà i l'adoptà com a fill i el casà en la seua filla Fàtima az-Zahrà. Quan l'Hègira, Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assessinar el Profeta varen entrar a sa casa per a matar-lo.

Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar baix la protecció de Mahoma. El seu parentesc en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament en l'any 622 en Fàtima, filla de Mahoma i la seua primera dona Khadija bint Khuwàylid).

Va participar en totes les expedicions del Profeta, com porta estendart i dos vegades com a general, en Fadak en 627/628 ial Iemen en 632. Va lluitar en la Batalla de Badr en l'any624,^[1] a la campanya deKhàybar^[2]i a la batalla d'Hunayn^[3] en l'any 630, de manera destacada. Després de la mort del Profeta ya no va tornar a lluitar, fins a les batalles del Camell en 656^[4] i Siffín en l'any 657.^[5]

Els califats d'Abu-Bakr i Uthman

Artícul principal → Abu-Bakr as-Siddiq.

Al ser elegit com a califa Abu-Bakr as-Siddiq, va refusar reconéixer-lo com a califa durant sis mesos. Després en Fonconseller, aixina com ho Fon d'Umar ibn al-Khattab sense tindre cap càrrec excepte el de lloctinent en Medina durant el viage d'Umar a Síria i Palestina. A l'arribar al poder Uthman ibn Affan el va acusar diverses vegades d'ignorar l'Alcorà. Assassinat Uthman els omeies varen fugir de Medina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Ali d'acceptar el califat que suposadament va rebre el 18 de juny de l'any 656 per lo que va ser el quart califa de l'Islam (656-659). Al acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, va ser acusat de participació al crim, especialment per Muàwiya, governador de Síria i cosí d'Uthman.

La primera guerra civil islàmica

Artícul principal → primera fitna.

La revolta d'Àïxa bint Abi-Bakr, Talha i Az-Zubayribn al-Awwam el va obligar a combatre, esclatant la primera guerra civil islàmica. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap aIraq a on esperaven trobar soports i diners. Varen ocupar Bàssora, pero Alí va reunir tropes en Kufa i va avançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per batalla del Camell el 9 de decembre de l'any 656 durant la que Talha i Az-Zubayr varen ser morts i Àïxa obligada a residir en Medina.

Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents pròxims per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia segut justa per les seues arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, en llurs eixèrcits, es varen concentrar en la plana de Siffin i es varen produir lluites parcials pero en juny o juliol de l'any 657 es va acordar una treua; finalment el combat<refname=Mikaberidze/> es va produir el 28 de juliol de l'any 657. Muàwi ya portava la pijor part, i ya havien mort uns setanta mil hòmens, quan Fonaconsellat per Amr ibn al-As de penjar fulles de l'Alcorà en les llances dels seus soldats, lo que fon considerat com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fon somesa a arbitrage. El nomenament d'àrbitres va recaure en Abu-Mussaal-Aixarí per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost de l'any 657). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seua mort justa, o no. Un arbitrage encarregat a persones tenia molta oposició perqué alguns versos de l'Alcorà encarreguen esta amena dedecisions a Déu. Els que es varen oposar a l'arbitrage en el bàndol d'Alí es varen dir harurites perqué es varen quedar en Harura, prop de Kufa. Alí en va convèncer a una part pero el restant, units a atres opositors de Bàssora, es varen reagrupar a An-Nahrawan i foren nomenats khawàrij(kharigites).

En febrer de l'any 658 s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en Dúmat al-Jafal (moderna Djof) el febrer del658 i una posterior a Adhruh, entre Maan i Petra, en giner de l'any 659. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí.

Este va reunir tropes. Va arribar a Al-Anbar i es va dirigir a An-Nahrawan per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentres Alí fea això Muàwiya es va apoderar d'Egipte (juliol de l'any 658). Els kharigites exigien a Alí que reconeguera haver fet un acte d'impietat (kufr) a l'haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'aman (perdó) a aquells que es rendiren i el 17 de juliol de l'any 658 es va lliurar la batalla^[6] que en realitat —per la disparitat de les forces en combat— Fon una massacre, de la que Alí despuix se'n va arrepenedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creents sincers. Este fet va fer augmentar les defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya.

En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any 659, es va fer públic el veredicte: Uthman havia segut assassinat injustament. Se sugeria l'elecció d'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavors els àrbitres propongueren descartar per al califat a Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a Khurasan i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a Fars, Fon reprimida pel governador, Ziyad ibn Abihi, que era fidel a Alí (659). En 660 Medina i la Meca foren ocupades pel general omeya Buixr ibn Artat, que va seguir alvançant cap al Iemen.

La mort d'Alí

Un kharigita de nom Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí,^[7] en vengança per la matança d'An-Nahrawan, va ferir a Alí en una espasa enverinada en la porta d'una mesquita en Kufa, residència del califa, el 25 de giner de l'any 661. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'Harun ar-Raixid, fon identificat com un llogaret pròxim a Kufa a on va sorgir un santuari que va donar orige a la ciutat de Najaf o An-Najaf. Alí fruïx de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer imam. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els peregrinages chiïtes, se troba en la ciutat de Najaf.

Vore també

Notes

↑ Plantilla:Citar llibre
↑ (1993) [1], Islamic Books, pp. p.130. ISBN 1872531105.
↑ (2011) [2], ABC-CLIO, pp. p.84. ISBN 1598843370.
↑ (2007) [3], Greenwood Publishing Group, pp. p.190. ISBN 0313335370.
↑ (2011) [4], ABC-CLIO, pp. p.836. ISBN 1598843370.
↑ (2005) [5], Routledge, pp. p.657. ISBN 0415966906.
↑ (2011) [6], Liverpool University Press, pp. p.148. ISBN 1846316987.

Referències

Bibliografia

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alí.

G. Levi della Vida, Il Califfato di Ali, 1913
F. Gabrielu, Sulle origini del movimento harigita,1941

Plantilla:Inicia taula Plantilla:Filera de successions Plantilla:Filera de successions Plantilla:Finalitza taula

Plantilla:ORDENA:Ali Ibn Abi-Talib Plantilla:Autoritat

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "note", pero no es trobà una etiqueta <references group="note"/>

[2] Plantilla:Citar llibre

[3] (1993) [1], Islamic Books, pp. p.130. ISBN 1872531105.

[4] (2011) [2], ABC-CLIO, pp. p.84. ISBN 1598843370.

[5] (2007) [3], Greenwood Publishing Group, pp. p.190. ISBN 0313335370.

[Mikaberidze-6] (2011) [4], ABC-CLIO, pp. p.836. ISBN 1598843370.

[7] (2005) [5], Routledge, pp. p.657. ISBN 0415966906.

[8] (2011) [6], Liverpool University Press, pp. p.148. ISBN 1846316987.

[note 1]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 En [[febrer]] de l'any [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en [[Dúmat al-Jafal]] (moderna [[Djof]]) el febrer del[[658]] i una posterior a [[Adhruh]], entre [[Maan]] i [[Petrad'Aràbia|Petra]], en giner de l'any [[659]]. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí.
-Este va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es va dirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentres Alí fea això Muàwiya es va apoderar d'[[Egipte]] (juliol de l'any [[658]]). Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acted'impietat (''kufr'') al haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'''aman'' (perdó) a aquells que es rendissin i el [[17 de juliol]] de l'any [[658]] es va [[Batalla d'An-Nahrawan|lliurar la batalla]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meri |nom=Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: AnEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=H-k9oc9xsuAC&pg=PA436&lpg=PA436&dq=An-Nahrawan+657&source=bl&ots=TTmSkKY-2h&sig=jXKJA2plc0IAeVzhywoIR0atxWc&hl=ca&sa=X&ei=f7VSUKnIMpH6sgaG34HoDg&ved=0CEIQ6AEwBDgK#v=onepage&q=An-Nahrawan%20657&f=false|llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |pàgines=p.657|isbn=0415966906}}</ref> que en realitat —per la disparitat de les forcesen combat— Fon una massacre, de la que Alí despuix es va arrepentir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Este fet va fer augmentarles defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya.
+Este va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es va dirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentres Alí fea això Muàwiya es va apoderar d'[[Egipte]] (juliol de l'any [[658]]). Els kharigites exigien a Alí que reconeguera haver fet un acte d'impietat (''kufr'') a l'haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'''aman'' (perdó) a aquells que es rendiren i el [[17 de juliol]] de l'any [[658]] es va [[Batalla d'An-Nahrawan|lliurar la batalla]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meri |nom=Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: AnEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=H-k9oc9xsuAC&pg=PA436&lpg=PA436&dq=An-Nahrawan+657&source=bl&ots=TTmSkKY-2h&sig=jXKJA2plc0IAeVzhywoIR0atxWc&hl=ca&sa=X&ei=f7VSUKnIMpH6sgaG34HoDg&ved=0CEIQ6AEwBDgK#v=onepage&q=An-Nahrawan%20657&f=false|llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |pàgines=p.657|isbn=0415966906}}</ref> que en realitat —per la disparitat de les forces en combat— Fon una massacre, de la que Alí despuix se'n va arrepenedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creents sincers. Este fet va fer augmentar les defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya.
-En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any [[659]], es va fer públicel veredicte: Uthman havia segut assassinat injustament. Es sugeria l'elecciód'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavorss els àrbitres propongueren  descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que era fidel a Alí ([[659]]). En [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pelgeneral omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir avançant cap al [[Iemen]].
+En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any [[659]], es va fer públic el veredicte: Uthman havia segut assassinat injustament. Se sugeria l'elecció d'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavors els àrbitres propongueren descartar per al califat a Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que era fidel a Alí ([[659]]). En [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pel general omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir alvançant cap al [[Iemen]].
 == La mort d'Alí ==
 Un kharigita de nom [[Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hoyland |nom=Robert G.|títol=Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of HistoricalKnowledge in Late Antiquity and Early Islam|url=http://books.google.es/books?id=o1379rbkgssC&pg=PA358&lpg=PA358&dq=Abd-al-Rahman+ibn+Muljam&source=bl&ots=Ab5of6l00q&sig=67eTUAyCU9oXs08lX615jTPtJLY&hl=ca&sa=X&ei=XcBTUJ6CMIrLhAfPoYHICQ&ved=0CEEQ6AEwAw#v=onepage&q=Abd-al-Rahman%20ibn%20Muljam&f=false|llengua=anglès |editorial=Liverpool University Press |data=2011 |pàgines=p.148|isbn=1846316987}}</ref> en vengança per la [[Batallad'An-Nahrawan|matança d'An-Nahrawan]], va ferir a Alí en una espasa enverinada en la porta d'una mesquita en [[Kufa]], residència del califa, el [[25 de giner]] de l'any [[661]]. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'[[Harun ar-Raixid]], fon identificat com un llogaret pròxim a Kufa a on va sorgir un santuari que va donar orige a la ciutat de [[Najaf]] o An-Najaf.
-Alí fruix de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer [[imam]]. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els peregrinages chiïtes, es troba en la ciutat de Najaf.
+Alí fruïx de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer [[imam]]. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els peregrinages chiïtes, se troba en la ciutat de Najaf.
 == Vore també ==