Valeri Màxim

El Valeri Màxim (en castellà, Valerio Máximo) és un llibre, de l'any 1395, de l'autor valencià, Antoni Canals.

Se tracta d'una obra de tall humanístic d'Antoni Canals, el seu títul sancer és “Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, Valeri Màxim. La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.

Fon el primer escritor que distinguí entre la llengua valenciana i el català. En el pròlec de la traducció que realisà del Valeri Màxim, en 1395, trobem una explicació de perqué ha traduït esta obra a la llengua valenciana:

... tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus..

Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana.

A Antoni Canals se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

Vore també

• Antoni Canals