Diferència entre les revisions de "Avenida de Mayo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Buenos Aires-Avenida de Mayo y Perú.jpg|396px|right]]
+
[[Archiu:Buenos Aires-Avenida de Mayo y Perú.jpg|thumb|300px|Avd. de Mayo]]
 
L''''Avenida de Mayo''', situada en el barri porteny de  [[Monserrat (Buenos Aires)|Monserrat]], fon el primer [[bulevar]] que va tindre la ciutat de [[Buenos Aires]], [[Argentina]] i la columna vertebral del centre històric i cívic de dita urb. Va nàixer opulenta i majestuosa i es va transformar en el temps en símbol de les relacions argentí–espanyoles, i en escenari de totes les manifestacions socials portenyes. Va ser la primera avinguda de la República i de tota Sudamèrica.
 
L''''Avenida de Mayo''', situada en el barri porteny de  [[Monserrat (Buenos Aires)|Monserrat]], fon el primer [[bulevar]] que va tindre la ciutat de [[Buenos Aires]], [[Argentina]] i la columna vertebral del centre històric i cívic de dita urb. Va nàixer opulenta i majestuosa i es va transformar en el temps en símbol de les relacions argentí–espanyoles, i en escenari de totes les manifestacions socials portenyes. Va ser la primera avinguda de la República i de tota Sudamèrica.
  

Revisió de 15:42 1 dec 2019

Avd. de Mayo

L'Avenida de Mayo, situada en el barri porteny de Monserrat, fon el primer bulevar que va tindre la ciutat de Buenos Aires, Argentina i la columna vertebral del centre històric i cívic de dita urb. Va nàixer opulenta i majestuosa i es va transformar en el temps en símbol de les relacions argentí–espanyoles, i en escenari de totes les manifestacions socials portenyes. Va ser la primera avinguda de la República i de tota Sudamèrica.

Comença en la calle Bolívar i el seu traç d'est a oest corre entre les laterals Hipólito Yrigoyen i Avenida Rivadavia. D'esta manera conecta l'històrica Plaça de Maig en la Plaza del Congrés en una extensió d'unes dèu quadres.

Es va inaugurar oficialment el 9 de juliol de l'any 1894 en el pretext de que servira de pulmó de la població que es concentrava dins del sector central de l'urb i fòra ademés la vidriera de presentació de la ciutat al món.