Manuel Rozalén Sales

Manuel Rozalén Sales (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1906 - 6 de novembre de 1999), fon un mege i poeta valencià.

Biografia

Fon fill de Manuel Rozalén Alegre, de professió cuiner i de Josefa Sales Lleó. Del matrimoni naixqueren tres fills: Consuelo, que fon mestra i farmacèutica; Josefina, també mestra i Manuel, que fon batejat el 30 de novembre de 1906, només nàixer.

Estudià el bachillerat en la ciutat de Castelló i els primers estudis de la seua carrera foren també en Castelló, en l'Escola Normal per a estudiar Magisteri. Finalment, estudià Medicina i s'especialisà en Pediatria. Conseguí la primera plaça en la "Casa de Socorro". Durant la Guerra Civil li correspongué la zona republicana i fon Capità Mèdic. A l'acabar la guerra pergué la seua plaça en la "Casa de Socorro" i passà un temps en la Pobla Tornesa pero consolidà el seu títul de Pediatra i tornà pronte a Castelló.

Es casà en la mestra Mercedes Herrera Prats el 4 d'agost de l'any 1945. No tingueren fills. Per a tota la família Rozalén fon el tio Manolo.

Investigació mèdica

Manuel Rozalén estava preocupat per les diarrees que patien els chiquets i estudià les qualitats astringents de la garrofa, en realitat, pareixia que lo important era el garrofí (la llavor de la garrofa). Rozalén conseguí que els laboratoris fabricaren una farina que constituïa una troballa casi miraculosa per a curar les diarrees infantils.

Política

Fon seduït per la política i entrà a formar part del partit polític Republicà Radical de Fernando Gasset i Vicente Cantos al qual admirava.

Poesia

Quan ya tenia més de xixanta anys es donà a conéixer la seua vocació poètica. Ademés fon un poeta premiat pels seus treballs. Guanyà en l'any 1969 el premi Flor Natural i dedicà el seu poema titulat "Galania" a la reina de les Festes de la Magdalena, Mercedes Dols Nicolau.

Manuel Rozalén és el creador de la paraula "Galania" que és un dels actes de les Festes de la Magdalena, la Galania a la Reina de les festes.

Galania

A la vora de la llar,

vaig oir en ma infantesa,

un conte que en van contar

d'una flor i una princesa.

La princesa era molt bella,

passejava pel jardí,

va trobar una rossella

per lluir-la en el seu sí.

I al sospirar delerosa,

per sentir-la sobre el cor,

es desfullà tremolosa:

¡Tan subtil era la flor!

Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales, per Salvador Bellés (Mediterráneo, 27.2.2010)