Diferència entre les revisions de "Submarí"
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut') |
m (Correcció llingüística (RACV)) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Typhoon3.jpg||thumb|250px|Un submarí rus de clase Typhoon o Akula]] | [[Image:Typhoon3.jpg||thumb|250px|Un submarí rus de clase Typhoon o Akula]] | ||
| − | Un '''submarí''' és una [[embarcació]] en capacitat per a navegar baix l'[[aigua]]. La majoria de submarins són militars, pero també existixen en objectius civils, normalment cientifics. Les caracteristiques dels submarins varien molt segons el | + | Un '''submarí''' és una [[embarcació]] en capacitat per a navegar baix l'[[aigua]]. La majoria de submarins són militars, pero també existixen en objectius civils, normalment cientifics. Les caracteristiques dels submarins varien molt segons el propòsit per al que s'han construït. Per eixemple, hi ha grans submarins en armament i propulsió nuclear que poden permaneixer mesos baix l'aigua, a canvi d'atres de cientifics, molt més chicotets, soles soporten unes hores. Des dels models més primitius de propulsió manual els submarins han anat evolucionant fins a aplegar a haver-ne altament sofisticats. A pesar de que la majoria dels alvanços han segut per raons militars, n'hi ha alguns que han segut per raons civils, és el cas del conseguits per [[Narcís Monturiol]]. |
== Tecnologies dels submarins == | == Tecnologies dels submarins == | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
=== Immersió === | === Immersió === | ||
| − | Per tal de poder navegar baix l'[[aigua]] els submarins conten en un | + | Per tal de poder navegar baix l'[[aigua]] els submarins conten en un depòsit de tapaç, els quals s'omplin en aigua per tal de sumergir-se (afonar-se baix l'aigua de forma controlada) i se buiden per tal d'emergir i poder navegar en superficie. |
=== Sensors === | === Sensors === | ||
| − | El [[periscopi]] permetia vore l' | + | El [[periscopi]] permetia vore l'horisó exterior quan navegava sumergit, posat que baix de l'aigua la visibilitat empijora ràpidament en la profunditat. Per lo vist, el periscopi per als submarins fon ideat per Drzewiecki, cap al any [[1863]]. L'aparat consta d'un tubo llarc i prim d'[[acer]], que va conectat a un atre tubo de major diàmetro que este, que penetra el buc del submarí. Normalment no supera els 7 o 8 metros de llarc; a l'extrem superior porta incorporada un sistema òptic complex (prisma-lent), que forma una image reduïda de l'horisó. Esta image és enviada per una lent a la part inferior del tubo més gran del periscopi i dins del submarí, és enviat a un atre sistema òptic molt complex, que dona l'image real de l'horisó observat en la posició en que estiga el submarí. Tots els submarins porten, ademés, el denominat periscopi nocturn, que posseïx una gran lluminositat, el qual és apropiat per a l'observació de la superficie marina durant la [[nit]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 07:07 24 jul 2019
Un submarí és una embarcació en capacitat per a navegar baix l'aigua. La majoria de submarins són militars, pero també existixen en objectius civils, normalment cientifics. Les caracteristiques dels submarins varien molt segons el propòsit per al que s'han construït. Per eixemple, hi ha grans submarins en armament i propulsió nuclear que poden permaneixer mesos baix l'aigua, a canvi d'atres de cientifics, molt més chicotets, soles soporten unes hores. Des dels models més primitius de propulsió manual els submarins han anat evolucionant fins a aplegar a haver-ne altament sofisticats. A pesar de que la majoria dels alvanços han segut per raons militars, n'hi ha alguns que han segut per raons civils, és el cas del conseguits per Narcís Monturiol.
Tecnologies dels submarins
Immersió
Per tal de poder navegar baix l'aigua els submarins conten en un depòsit de tapaç, els quals s'omplin en aigua per tal de sumergir-se (afonar-se baix l'aigua de forma controlada) i se buiden per tal d'emergir i poder navegar en superficie.
Sensors
El periscopi permetia vore l'horisó exterior quan navegava sumergit, posat que baix de l'aigua la visibilitat empijora ràpidament en la profunditat. Per lo vist, el periscopi per als submarins fon ideat per Drzewiecki, cap al any 1863. L'aparat consta d'un tubo llarc i prim d'acer, que va conectat a un atre tubo de major diàmetro que este, que penetra el buc del submarí. Normalment no supera els 7 o 8 metros de llarc; a l'extrem superior porta incorporada un sistema òptic complex (prisma-lent), que forma una image reduïda de l'horisó. Esta image és enviada per una lent a la part inferior del tubo més gran del periscopi i dins del submarí, és enviat a un atre sistema òptic molt complex, que dona l'image real de l'horisó observat en la posició en que estiga el submarí. Tots els submarins porten, ademés, el denominat periscopi nocturn, que posseïx una gran lluminositat, el qual és apropiat per a l'observació de la superficie marina durant la nit.
Vore també
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Submarí