Diferència entre les revisions de "Nacionalisme catòlic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 6: Llínea 6:
 
* Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
 
* Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
 
* És [[Dret natural|iusnaturalista]].
 
* És [[Dret natural|iusnaturalista]].
* Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja el [[abort]].
+
* Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja l'[[abort]].
 
* Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
 
* Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
 
* Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
 
* Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
 
* Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat  (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat.
 
* Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat  (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat.
* Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a la [[anarquia]].
+
* Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a l'[[anarquia]].
 
* No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
 
* No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
 
* Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]).
 
* Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]).

Revisió de 08:12 2 jul 2019

No deu confondre's en Nacionalcatolicisme.

El nacionalisme catòlic és una doctrina i un moviment polític nacionaliste i catòlic fundat en la filosofia tomista, la Doctrina Social de l'Iglésia i el catolicisme social.

Doctrina

  • En general, les seues posicions coincidixen en les de l'Iglésia catòlica. I, en particular, en la visió social i política dels Papes León XIII, Sant Pío X, Pío XI, Pío XII i Juan XXIII.
  • Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
  • És iusnaturalista.
  • Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja l'abort.
  • Té una concepció tradicional de la família, per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
  • Reconeix i defén el dret a la propietat privada, en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
  • Proclama emfàticament els principis de primacia del ben comú i de subsidiarietat de l'Estat.
  • Encara que és "accidentalista" en matèria política, preferix un govern "fort" a l'anarquia.
  • No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la partidocracia en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de tirania i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
  • Favorix l'existència de societats intermiges (vore gremialisme).
  • Propicia un corporativisme horisontal.
  • Declara la seua preferència per les formes mixtes de Govern, en les quals es troben presents i garantisats l'autoritat i l'unitat política, el mèrit i la representació popular corporativa.
  • És anticomunista.
  • S'opon al relativisme moral i al llaïcisme.
  • És partidari de possibilitar la ensenyança religiosa en les escoles (o de mantindre-la en aquells països en que es realisa).
  • En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el fascisme) pogueren ser aliats conjunturals front al comunisme.
  • Alguns nacionalistes catòlics han criticat el sionisme.
  • No existix en el nacionalisme catòlic res semblat a la doctrina racial del nazisme. Qualsevol dubte seria rebujat, des de que el Papa Pío XI "condenaria al nacional-socialisme en la encíclica Mit brennender Sorge, dirigida a l'episcopat alemà en el transcurs de l'any 1937". i que va tindre important repercussió. Per eixemple, Meinvielle considerava que el fascisme constituïa la traducció política del panteisme hegelià i també -seguint les ensenyances del document- caracterisava al *nacionalsocialismo com un moviment cultural formalment precristià i essencialment pagà, en la seua pretensió de recrear els mits nòrdics de les antigues divinitats germàniques. El nacionalisme catòlic seguix les ensenyances de l'Iglésia també en este aspecte.
  • No té cap relació en el separatisme.
  • S'opon al Marxisme cultural.
  • Usualment sosté una posició propenca al tradicionalisme catòlic.
  • En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat.