Diferència entre les revisions de "Nacionalisme catòlic"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
m (→Doctrina) |
||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
* Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat. | * Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat. | ||
* És [[Dret natural|iusnaturalista]]. | * És [[Dret natural|iusnaturalista]]. | ||
− | * Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja | + | * Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja l'[[abort]]. |
* Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe. | * Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe. | ||
* Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia. | * Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia. | ||
* Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat. | * Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat. | ||
− | * Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a | + | * Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a l'[[anarquia]]. |
* No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social. | * No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social. | ||
* Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]). | * Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]). |
Revisió de 08:12 2 jul 2019
- No deu confondre's en Nacionalcatolicisme.
El nacionalisme catòlic és una doctrina i un moviment polític nacionaliste i catòlic fundat en la filosofia tomista, la Doctrina Social de l'Iglésia i el catolicisme social.
Doctrina
- En general, les seues posicions coincidixen en les de l'Iglésia catòlica. I, en particular, en la visió social i política dels Papes León XIII, Sant Pío X, Pío XI, Pío XII i Juan XXIII.
- Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
- És iusnaturalista.
- Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja l'abort.
- Té una concepció tradicional de la família, per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
- Reconeix i defén el dret a la propietat privada, en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
- Proclama emfàticament els principis de primacia del ben comú i de subsidiarietat de l'Estat.
- Encara que és "accidentalista" en matèria política, preferix un govern "fort" a l'anarquia.
- No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la partidocracia en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de tirania i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
- Favorix l'existència de societats intermiges (vore gremialisme).
- Propicia un corporativisme horisontal.
- Declara la seua preferència per les formes mixtes de Govern, en les quals es troben presents i garantisats l'autoritat i l'unitat política, el mèrit i la representació popular corporativa.
- És anticomunista.
- S'opon al relativisme moral i al llaïcisme.
- És partidari de possibilitar la ensenyança religiosa en les escoles (o de mantindre-la en aquells països en que es realisa).
- En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el fascisme) pogueren ser aliats conjunturals front al comunisme.
- Alguns nacionalistes catòlics han criticat el sionisme.
- No existix en el nacionalisme catòlic res semblat a la doctrina racial del nazisme. Qualsevol dubte seria rebujat, des de que el Papa Pío XI "condenaria al nacional-socialisme en la encíclica Mit brennender Sorge, dirigida a l'episcopat alemà en el transcurs de l'any 1937". i que va tindre important repercussió. Per eixemple, Meinvielle considerava que el fascisme constituïa la traducció política del panteisme hegelià i també -seguint les ensenyances del document- caracterisava al *nacionalsocialismo com un moviment cultural formalment precristià i essencialment pagà, en la seua pretensió de recrear els mits nòrdics de les antigues divinitats germàniques. El nacionalisme catòlic seguix les ensenyances de l'Iglésia també en este aspecte.
- No té cap relació en el separatisme.
- S'opon al Marxisme cultural.
- Usualment sosté una posició propenca al tradicionalisme catòlic.
- En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat.