Diferència entre les revisions de "Castell i muralles de Culla"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]]. | Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]]. | ||
| − | En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[Torre d' | + | En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Basora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola. |
Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu. | Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu. | ||
Revisió de 15:04 4 abr 2019
El castell i muralles de Culla, està situat en la població valenciana de Culla, en la comarca de l'Alt Maestrat, província de Castelló, és un conjunt fortificat format pels restants del castell de Culla i del recint amurallat de la mateixa localitat. Com ocorre en tots els castells i muralles estan catalogats com a Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, presentant anotació ministerial: R-I-51-0010119, i data d'anotació 9 d'octubre de l'any 1997.
Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat.
Història
La població de Culla té uns remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, la qual cosa queda palesa en els restants arqueològics i en les pintures rupestres que es localisen en la seua demarcació.
Fins al sigle XIII, en la conquista dels territoris per les tropes del rei Jaume I d'Aragó, Culla estigué baix el domini àrap. En 1233 fon reconquistada per Blasco de Alagón, rebent la Carta Pobla en 1244.
És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com Castell de Culla, per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava. Per això es pot considerar que este castell és d'época de la dominació àrap, i per lo tant molt possiblement del sigle XII.
Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'Orde del Temple, al voltant de l'any 1303, passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'Orde de Montesa.
En 1345 es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, Atzeneta, Vistabella del Maestrat, Benassal, La Torre d'En Basora, Benafigos i Vilar de Canes. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del sigle XIX. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.
Durant el sigle XVIII, el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.
Este fenomen va coincidir en les remodelacions urbanístiques que es varen portar a terme durant eixe sigle en Culla, com varen ser la construcció de l'iglésia, coneguda com a Iglésia parroquial del Salvador; l'Ermita de Sant Cristófol; aixina com obres de millora i ampliació del núcleu urbà en general. Ademés, estes remodelacions i el constant creiximent de la població varen donar lloc al derrocament de les muralles o a la seua utilisació com a murs de noves vivendes ad elles adossades.
Durant les Guerres Carlistes, Culla fon un lloc constant d'enfrontament lo que va produir deterioració en part del seu caixco antic, destacant entre les pèrdues el castell, el qual va quedar totalment destrossat, quedant tal i com es contempla en l'actualitat.
Descripció
El castell que en el seu dia dominava la població, conserva només uns pocs vestigis, com ocorre en les muralles, de les que es conserven els restants de la Torre del Frare Pere, i torreons del sigle XIII, aixina com la porta d'entrada a la Barbacana i els escuts d'armes de l'Orde de Montesa.
El castell era de planta irregular, compost per tres recints amurallats, que podrien calificar-se d'aproximadament concèntrics. De tot això a penes queden restants de la muralla més exterior, que forma part dels basaments i murs de les actuals vivendes. Pese a això, d'esta última i més externa muralla poden contemplar-se alguns torreons, passera, portals aixina com una bona colecció de cases senyorials.
Com hem dit anteriorment el castell és d'época àrap, pero les muralles són posteriors, de temps dels Alagón i Anglesola, que foren els seus propietaris despuix de la reconquista, i també hi ha fortificacions que daten de l'época de domini de les Órdens, primer del Temple i posteriorment de Montesa.