Diferència entre les revisions de "Castell d'Onda"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
== Castell d´Onda == | == Castell d´Onda == | ||
| − | [[Archiu:Castell.jpg| | + | [[Archiu:Castell.jpg|250px|Castell d'Ondama]] |
La ciutat-fortalea [http://www.ondaturismo.es/onda/Web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=72] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar. | La ciutat-fortalea [http://www.ondaturismo.es/onda/Web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=72] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar. | ||
| − | En el castell, per la seua banda, es diferencien dos recints: el primer seria l´albacar o plaça, segona llínea de muralla, a la seua volta dividit en dos zones: l´albacar o plaça interior en la part superior i l'exterior en la part immediatament inferior. El segon recint que es troba en l'interior de la fortalea és l´Alcassaba, lloc de residència de l'oficial del sultà o alcait, ubicada en la part més elevada del | + | En el castell, per la seua banda, es diferencien dos recints: el primer seria l´albacar o plaça, segona llínea de muralla, a la seua volta dividit en dos zones: l´albacar o plaça interior en la part superior i l'exterior en la part immediatament inferior. El segon recint que es troba en l'interior de la fortalea és l´Alcassaba, lloc de residència de l'oficial del sultà o alcait, ubicada en la part més elevada del castell, formant la tercera i última llínea de muralla. |
| − | L'edifici que es troba a l'entrada del castell és la recepció o zona d'acolliment al visitant. Va ser alçat pels flares carmelites a principis del sigle XX i va funcionar com a colónia escolar entre els anys 1920 i 1950 que únicament varen ser interromputs durant la guerra civil espanyola. | + | L'edifici que es troba a l'entrada del castell és la recepció o zona d'acolliment al visitant. Va ser alçat pels flares carmelites a principis del [[sigle XX]] i va funcionar com a colónia escolar entre els anys [[1920]] i [[1950]] que únicament varen ser interromputs durant la [[guerra civil espanyola]]. |
| − | Per a la construcció de l'edifici, els flares varen aprofitar l'estructura encara existent de l´aljup principal del castell àrap, que suministrava d'aigua a tots aquells que vivien en l'interior de la fortalea. | + | Per a la construcció de l'edifici, els flares varen aprofitar l'estructura encara existent de l´aljup principal del castell àrap, que suministrava d'[[aigua]] a tots aquells que vivien en l'interior de la fortalea. |
Revisió de 00:22 26 març 2019
Castell d´Onda
La ciutat-fortalea [1] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar.
En el castell, per la seua banda, es diferencien dos recints: el primer seria l´albacar o plaça, segona llínea de muralla, a la seua volta dividit en dos zones: l´albacar o plaça interior en la part superior i l'exterior en la part immediatament inferior. El segon recint que es troba en l'interior de la fortalea és l´Alcassaba, lloc de residència de l'oficial del sultà o alcait, ubicada en la part més elevada del castell, formant la tercera i última llínea de muralla.
L'edifici que es troba a l'entrada del castell és la recepció o zona d'acolliment al visitant. Va ser alçat pels flares carmelites a principis del sigle XX i va funcionar com a colónia escolar entre els anys 1920 i 1950 que únicament varen ser interromputs durant la guerra civil espanyola.
Per a la construcció de l'edifici, els flares varen aprofitar l'estructura encara existent de l´aljup principal del castell àrap, que suministrava d'aigua a tots aquells que vivien en l'interior de la fortalea.