Diferència entre les revisions de "V"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m (Text reemplaça - ' mitan de ' a ' mitan ') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve''' o '''ve baixa''' (per a distinguir-la de la [[B|be alta]]). | La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve''' o '''ve baixa''' (per a distinguir-la de la [[B|be alta]]). | ||
| − | Prové de la lletra [[u]] de l'[[alfabet llatí]]. Per això en l'[[escritura]] [[valencià|valenciana]] de l'[[edat mija]] es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia ''v'' (vn home valent), a mitan | + | Prové de la lletra [[u]] de l'[[alfabet llatí]]. Per això en l'[[escritura]] [[valencià|valenciana]] de l'[[edat mija]] es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia ''v'' (vn home valent), a mitan paraula sempre s'escrivia ''u'' (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia ''V'' (VNIVERS). |
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
Revisió de 20:33 21 feb 2019
La V, v en minúscula, és la vigèsima segona lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és ve o ve baixa (per a distinguir-la de la be alta).
Prové de la lletra u de l'alfabet llatí. Per això en l'escritura valenciana de l'edat mija es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia v (vn home valent), a mitan paraula sempre s'escrivia u (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia V (VNIVERS).
Fonètica
En valencià representa el fonema fricatiu labiodental sonor [v]. En moltes zones se tendix a pronunciar esta lletra com si fora una be alta, açò és un vulgarisme nomenat betacisme inacceptable en un valencià estàndart oral, que sempre fa la diferència entre be alta i ve baixa.
Ortografia
S'escriu ve baixa
- En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall.
- En les terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu: -AVA, -AVES, -AVA, -ÀVEM, -ÀVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en –AR.
- Mai en posició final de paraula encara que en derivar s’escriga V: serf, no serv, pero servir.