Diferència entre les revisions de "Vitruvi"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
| ocupació = Arquitecte, ingenier i tractadista | | ocupació = Arquitecte, ingenier i tractadista | ||
}} | }} | ||
| − | '''Marc Vitruvi Polió''', en [[llatí]] 'Marcus Vitruvius Pollio', fon un arquitecte, ingenier i tractadista [[Antiga Roma|romà]] del sigle I a. C. Per mig de càlculs d'aproximació, el seu naiximent se situa entorn a l'any [[75 a. C.]] i la seua mort en l'any [[10 a. C.]]<ref>VITRUVIO. ''Arquitectura. Libros I-V ''(trd. Francisco Manzanero Cano).'' Madrid:Editorial Gredos, 2008,p.8.</ref>. | + | '''Marc Vitruvi Polió''', en [[llatí]] 'Marcus Vitruvius Pollio', fon un arquitecte, ingenier i tractadista [[Antiga Roma|romà]] del [[sigle I a. C.]] Per mig de càlculs d'aproximació, el seu naiximent se situa entorn a l'any [[75 a. C.]] i la seua mort en l'any [[10 a. C.]]<ref>VITRUVIO. ''Arquitectura. Libros I-V ''(trd. Francisco Manzanero Cano).'' Madrid:Editorial Gredos, 2008,p.8.</ref>. |
És l'autor de ''De Architectura'', l'únic tractat greco-romà referit a l'arquitectura que ha arribat als nostres dies, i gran font d'inspiració durant sigles en l'història de l'art. A diferència d'atres personages de l'época, Vitruvi no fon documentat en vida.<ref>''ibid.,VITRUVIO. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano).'' Madrit: Editorial Gredos, 2008, p.7</ref> Per tant, no existix informació sobre ell fins quasi un sigle després de la seua mort. | És l'autor de ''De Architectura'', l'únic tractat greco-romà referit a l'arquitectura que ha arribat als nostres dies, i gran font d'inspiració durant sigles en l'història de l'art. A diferència d'atres personages de l'época, Vitruvi no fon documentat en vida.<ref>''ibid.,VITRUVIO. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano).'' Madrit: Editorial Gredos, 2008, p.7</ref> Per tant, no existix informació sobre ell fins quasi un sigle després de la seua mort. | ||
Revisió de 15:51 9 feb 2019
| Marcus Vitruvius Pollio | |||
|---|---|---|---|
| Vitruvius.jpg | |||
| Gravat del sigle XVII representant a Vitruvi presentant el seu tractat De architectura a August | |||
| Ocupació: | Arquitecte, ingenier i tractadista | ||
| Naiximent: | Entorn el 75 aC. | ||
| Lloc de naiximent: | a Roma (hipòtesis) | ||
| Defunció: | Entorn el 10 aC. | ||
Marc Vitruvi Polió, en llatí 'Marcus Vitruvius Pollio', fon un arquitecte, ingenier i tractadista romà del sigle I a. C. Per mig de càlculs d'aproximació, el seu naiximent se situa entorn a l'any 75 a. C. i la seua mort en l'any 10 a. C.[1].
És l'autor de De Architectura, l'únic tractat greco-romà referit a l'arquitectura que ha arribat als nostres dies, i gran font d'inspiració durant sigles en l'història de l'art. A diferència d'atres personages de l'época, Vitruvi no fon documentat en vida.[2] Per tant, no existix informació sobre ell fins quasi un sigle després de la seua mort.
Bibliografia
- VITRUVIO. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano). Madrid:Editorial Gredos, 2008.
- GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, José Luís. El legado oculto de Vitruvio. Madrid: Alianza Editorial, 1993.
- SANCHEZ MONTAÑA,Carlos. (2005). Vitrvm. Consultat 4 març 2014, des de
- ORTIZ Y SANZ, Joseph. "Memorias sobre la vida de Vitruvio". A: VITRUVIO. Los diez libros de la arquitectura: traducidos del latín y comentados por Don Joseph Ortiz y Sanz. Madrid: Imprenta real, 1787, p. 15-24.
- PERRAULT, Claudio. Compendio de los diez Libros de Arquitectura de Vitruvio (trd. Joseph Castañeda). Sevilla: Editorial Extramuros Edicion S.L., 2007.
- TAPIA, Diego. "Teoría renacentista: Su influencia en los principios arquitectónicos actuales". 2012
- CERVERA VERA, Luis. "Notas para el estudio sobre la influencia de Vitruvio en el renacimiento carolingio". Academia:Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm.62, 1986, p. 35-44.
- BALDI Bernardino. De Verborum Vitruvianorum Significatione sive Perpetuus in M.Vitruvium Pollionem commentarius. Auctore Bernardino Baldo Urbinate,Guastallae Abbate. Accedit vita Vitruvii, eodem auctore.Augsburg,1612, p.199-207