124 560
edicions
Canvis
mLlínea 3:
Llínea 3: − + − + − + − +
→Descripció
== Descripció ==
== Descripció ==
Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s a on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].
Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s a on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre els anys [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en l'any [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].
[[Archiu:Concatedral de Santa María de Cáceres.jpg|thumb|left|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]
[[Archiu:Concatedral de Santa María de Cáceres.jpg|thumb|left|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]
El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.
El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.
La [[capella]] dels Blázquez o del Santíssim Crist conté la talla del [[Crist Negre de Càceres]], un crucifix gòtic del [[sigle XIV]] provinent d'un convent adjacent a l'iglésia, ya desaparegut. També destaquen la capella de Santa Ana, de [[1446]], i la de Sant Miquel, de [[1551]], en artística reixa decorada en escuts nobiliarios i un retaule barroc.
La [[capella]] dels Blázquez o del Santíssim Crist conté la talla del [[Crist Negre de Càceres]], un crucifix gòtic del [[sigle XIV]] provinent d'un convent adjacent a l'iglésia, ya desaparegut. També destaquen la capella de Santa Ana, de l'any [[1446]], i la de Sant Miquel, de [[1551]], en artística reixa decorada en escuts nobiliarios i un retaule barroc.
Dins de tot el conjunt descolla el [[retaule]] major plateresc, realisat de [[1547]] a [[1551]] per [[Guillén Ferrant]] i [[Roque Balduque]] en [[Pi (arbre)|pi]] de [[Flandes]] i [[cedre]] sense policromar, a l'estil extremeny. Està dividit en tres cossos i cinc carrers, en escultures en alt relleu i figures intermiges completes dels [[apòstols]]; el carrer central mostra motius relacionats en la Verge i en l'infància i passió de Jesús. La talla més important és l'Asunción de la Verge, en el centre del segon cos.
Dins de tot el conjunt descolla el [[retaule]] major plateresc, realisat de [[1547]] a [[1551]] per [[Guillén Ferrant]] i [[Roque Balduque]] en [[Pi (arbre)|pi]] de [[Flandes]] i [[cedre]] sense policromar, a l'estil extremeny. Està dividit en tres cossos i cinc carrers, en escultures en alt relleu i figures intermiges completes dels [[apòstols]]; el carrer central mostra motius relacionats en la Verge i en l'infància i passió de Jesús. La talla més important és l'Asunción de la Verge, en el centre del segon cos.
La [[sacristia]] destaca per la portada [[plateresc|plateresca]] d'[[Alonso de Torralba]], realisada en [[1527]]. Alberga el Museu de la Concatedral, en peces llitúrgiques i obres en argent de la regió, pintures religioses, aixina com el sepulcre de [[Francisco de Godoy (conquistador)|Francisco de Godoy]], capità de [[Francisco Pizarro|Pizarro]].
La [[sacristia]] destaca per la portada [[plateresc|plateresca]] d'[[Alonso de Torralba]], realisada en l'any [[1527]]. Alberga el Museu de la Concatedral, en peces llitúrgiques i obres en argent de la regió, pintures religioses, aixina com el sepulcre de [[Francisco de Godoy (conquistador)|Francisco de Godoy]], capità de [[Francisco Pizarro|Pizarro]].
En la tribuna als peus de la nau central es troba un [[Orgue (instrument musical)|orgue]] de [[1703]] fabricat per Manuel de la Vinya (''Manuel de la Viña me fezit, anno de 1703''), que va ser reformat en [[1973]] per l'empresa Orgamusik. Este instrument en l'actualitat conta en 27 [[registre (orgue)|registres]] sonants en dos teclats i pedal.
En la tribuna als peus de la nau central es troba un [[Orgue (instrument musical)|orgue]] de [[1703]] fabricat per Manuel de la Vinya (''Manuel de la Viña me fezit, anno de 1703''), que va ser reformat en l'any [[1973]] per l'empresa Orgamusik. Este instrument en l'actualitat conta en 27 [[registre (orgue)|registres]] sonants en dos teclats i pedal.
El [[3 de juny]] de [[1931]] l'iglésia va ser declarada [[Monument Històric Artístic]]. En [[1957]] va obtindre la dignitat de concatedral de la [[diòcesis de Còria-Càceres]] sent el seu Bisbe [[Manuel Llopis Ivorra]], que des de llavors compartix en la [[Catedral de Còria]].
El [[3 de juny]] de [[1931]] l'iglésia va ser declarada [[Monument Històric Artístic]]. En [[1957]] va obtindre la dignitat de concatedral de la [[diòcesis de Còria-Càceres]] sent el seu Bisbe [[Manuel Llopis Ivorra]], que des de llavors compartix en la [[Catedral de Còria]].