Diferència entre les revisions de "Estats Pontificis"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà. | Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Papa]] | ||
| + | * [[Ciutat del Vaticà]] | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
Revisió de 12:50 29 dec 2018
Els Estats Pontificis foren els territoris en la península itàlica baix l'autoritat temporal del Papa, des de l'any 751 fins a 1870. Es trobaven entre els principals estats d'Itàlia des de més o menys el sigle VIII fins que la península italiana fon unificada en l'any 1861 pel regne de Cerdenya. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i 1929, el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El papa Pío XI i Benito Mussolini finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la Ciutat del Vaticà, al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de Roma, en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.