Diferència entre les revisions de "Idioma manés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (→‎Història: arribà > arribada; del idioma > de l'idioma; aconteix > aconteny)
m (Conjugació normativa: sigué > fon; siguent > sent)
Llínea 30: Llínea 30:
 
En tot i això l'illa de Man, i en ella la llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre l'any [[800]] i l'any [[815]], els vikincs arribaren a l'illa de Man essencialment pel pillage. Entre l'any [[850]] i l'any [[900]], s'establiren sobre l'illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre l'any [[990]] i l'any [[1079]] finalment, l'illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, l'illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valdre els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en l'any [[885]], de [[Magnus III]] al final del [[sigle XI]], o de Hakon IV a partir de l'any [[1217]].
 
En tot i això l'illa de Man, i en ella la llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre l'any [[800]] i l'any [[815]], els vikincs arribaren a l'illa de Man essencialment pel pillage. Entre l'any [[850]] i l'any [[900]], s'establiren sobre l'illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre l'any [[990]] i l'any [[1079]] finalment, l'illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, l'illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valdre els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en l'any [[885]], de [[Magnus III]] al final del [[sigle XI]], o de Hakon IV a partir de l'any [[1217]].
  
A partir del [[sigle XIII]] l'illa és disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.
+
A partir del [[sigle XIII]] l'illa és disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart fon senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.
  
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
Durant tots estos periodos històrics de l'illa el gaèlic sobrevixqué fins el [[sigle XVIII]], i no sigué fins mitat del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència.
+
Durant tots estos periodos històrics de l'illa el gaèlic sobrevixqué fins el [[sigle XVIII]], i no fon fins mitat del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència.
  
 
Al passar Man a l'àrea d'influència anglesa a partir del [[sigle XIV]], tras els sigles de domini escandinau, l'anglés se va establir com a llengua legal i de l'administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-lo, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de l'illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.
 
Al passar Man a l'àrea d'influència anglesa a partir del [[sigle XIV]], tras els sigles de domini escandinau, l'anglés se va establir com a llengua legal i de l'administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-lo, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de l'illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.
Llínea 39: Llínea 39:
 
Encara que l'empobriment de l'illa a partir del [[sigle XVII]] obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en l'apertura de l'illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.
 
Encara que l'empobriment de l'illa a partir del [[sigle XVII]] obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en l'apertura de l'illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.
  
En l'any [[1821]] heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre [[1860]] i [[1880]], l'última en rebre el manés com a llengua materna. En l'any [[1901]] sols heu parlaven 970 persones i l'últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el [[27 de decembre]] de l'any [[1974]] en 97 anys d'edat.
+
En l'any [[1821]] heu parlava regularment el 30% de la població, sent la generació naixcuda entre [[1860]] i [[1880]], l'última en rebre el manés com a llengua materna. En l'any [[1901]] sols heu parlaven 970 persones i l'últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el [[27 de decembre]] de l'any [[1974]] en 97 anys d'edat.
  
 
Tras la seua extinció a finals del [[sigle XIX]] com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-la i normalisar-la front a l'[[anglés]], la seua llengua materna. Ya en [[1999]] es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de l'illa de Man i estudiar, cultivar i publicar la lliteratura en manés, tant la passada com l'actual.
 
Tras la seua extinció a finals del [[sigle XIX]] com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-la i normalisar-la front a l'[[anglés]], la seua llengua materna. Ya en [[1999]] es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de l'illa de Man i estudiar, cultivar i publicar la lliteratura en manés, tant la passada com l'actual.

Revisió de 16:56 3 dec 2018

Manés
Gaelg Vanninagh

Gailck Vanninagh

Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Regne Unit
Regió: Illa de Man
Parlants:
  • natius:
  • atres:
2000 aprox.
  • 70
  • 2000
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Celta
   Manés

estatus oficial
Llengua oficial de: Illa de Man
Regulat per: Coonseil ny Gaelgey
còdics de la llengua
ISO 639-1 gv
ISO 639-2 glv
ISO/FDIS 639-3 glv
SIL
vore també: llengua

L'idioma manés o gaèlic manés (en manés Gaelg Vanninagh o Gailck Vanninagh) és una llengua celta parlada en l'Illa de Man, una chicoteta illa del Mar d'Irlanda que constituïx una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al Regne Unit.

Història

L'arribada de l'idioma goidèlic a l'Illa de Man aconteny entre els sigles IV i V d. C. quan invasions d'habitants procedents d'Irlanda s'establixen en l'illa, sustituint esta a una suposta llengua britànica parlà fins a llavors allí.

En tot i això l'illa de Man, i en ella la llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre l'any 800 i l'any 815, els vikincs arribaren a l'illa de Man essencialment pel pillage. Entre l'any 850 i l'any 900, s'establiren sobre l'illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de Dublí. Entre l'any 990 i l'any 1079 finalment, l'illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, l'illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de Noruega, pero estos rarament pogueren fer valdre els seus drets, a excepció de certs com Harald I en l'any 885, de Magnus III al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de l'any 1217.

A partir del sigle XIII l'illa és disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart fon senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.

Conservació

Durant tots estos periodos històrics de l'illa el gaèlic sobrevixqué fins el sigle XVIII, i no fon fins mitat del sigle XIX quan escomençà la seua decadència.

Al passar Man a l'àrea d'influència anglesa a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, l'anglés se va establir com a llengua legal i de l'administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-lo, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de l'illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.

Encara que l'empobriment de l'illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en l'apertura de l'illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.

En l'any 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, sent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, l'última en rebre el manés com a llengua materna. En l'any 1901 sols heu parlaven 970 persones i l'últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de l'any 1974 en 97 anys d'edat.

Tras la seua extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-la i normalisar-la front a l'anglés, la seua llengua materna. Ya en 1999 es crea la Yn Cheshaght Ghailckagh, es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de l'illa de Man i estudiar, cultivar i publicar la lliteratura en manés, tant la passada com l'actual.

Vore també

Llengües del Regne Unit Flag of the United Kingdom (3-5).svg
Anglés · Galés · Gaèlic escocés · Escocés (Germànica) · Còrnic · Irlandés · Idioma manés
Llengües celtes
G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic