Diferència entre les revisions de "Blanquerna"
m ("Monjo" és en català, en valencià es diu "monge".) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors. | El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors. | ||
| − | El Blanquerna fon escrit en [[Montpellier]] en l'any [[1283]], en [[Llengua balear|balear]], l'obra descriu en molta vivacitat i de manera realista la vida migeval, en contrast en les noveles de cavalleries de l'época, en una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Seguint la seua vocació religiosa, el protagoniste inicia una busca de Deu per mig d'un viage vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser [[ | + | El Blanquerna fon escrit en [[Montpellier]] en l'any [[1283]], en [[Llengua balear|balear]], l'obra descriu en molta vivacitat i de manera realista la vida migeval, en contrast en les noveles de cavalleries de l'época, en una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Seguint la seua vocació religiosa, el protagoniste inicia una busca de Deu per mig d'un viage vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser [[Monjo|monjo]], [[Abat|abat]], [[Bisbe|bisbe]] i [[Papa]]. |
Finalment devindrà un [[Ermità|ermità]], que per a Ramon Llull serà l'estat de la màxima perfecció espiritual. És una de les obres que podem considerar com a noveles de Ramon Llull. Llull l'escrigué en l'intenció d'arribar a tota classe de públic i, per eixe motiu, disfrassa la seua verdadera intenció -donar un model de vida cristiana a seguir per a matrimonis, viudos, fills i hòmens de religió- baix l'apariència d'una novela d'aventures, en un héroe: Blanquerna. | Finalment devindrà un [[Ermità|ermità]], que per a Ramon Llull serà l'estat de la màxima perfecció espiritual. És una de les obres que podem considerar com a noveles de Ramon Llull. Llull l'escrigué en l'intenció d'arribar a tota classe de públic i, per eixe motiu, disfrassa la seua verdadera intenció -donar un model de vida cristiana a seguir per a matrimonis, viudos, fills i hòmens de religió- baix l'apariència d'una novela d'aventures, en un héroe: Blanquerna. | ||
Revisió de 17:55 9 oct 2018
El Blaquerna o Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill (1276-1283), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de Ramon Llull, la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'Edat Mija i en els escritors posteriors.
El Blanquerna fon escrit en Montpellier en l'any 1283, en balear, l'obra descriu en molta vivacitat i de manera realista la vida migeval, en contrast en les noveles de cavalleries de l'época, en una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Seguint la seua vocació religiosa, el protagoniste inicia una busca de Deu per mig d'un viage vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser monjo, abat, bisbe i Papa.
Finalment devindrà un ermità, que per a Ramon Llull serà l'estat de la màxima perfecció espiritual. És una de les obres que podem considerar com a noveles de Ramon Llull. Llull l'escrigué en l'intenció d'arribar a tota classe de públic i, per eixe motiu, disfrassa la seua verdadera intenció -donar un model de vida cristiana a seguir per a matrimonis, viudos, fills i hòmens de religió- baix l'apariència d'una novela d'aventures, en un héroe: Blanquerna.
Llengües
Les primeres obres de Ramon Llull conegudes estan escrites en àrap: una Llògica, el Llibre de la contemplació, i el Diàlec del gentil en els tres sabis; posteriorment traduïx estes obres al balear. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en balear, la seua llengua natal. A sovint va realisar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no n'ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el balear, Ramón Llull fon el primer en usar-ho per a fins filosòfics, lo que va contribuir a dotar-lo d'una prosa culta i especialisada.