Diferència entre les revisions de "Valencià catalanisat"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Catlencià''' és la denominació de la llengua barreja de [[valencià]] i [[català]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]]. Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana. | + | '''Catlencià''' o ''catancià'' és la denominació de la llengua barreja de [[valencià]] i [[català]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]]. Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana. |
| − | El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". | + | El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Un atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es '''"catlencià"''' o '''"catancià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià). |
Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants. | Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
==Característiques== | ==Característiques== | ||
| − | Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als | + | Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià. |
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són: | Algunes de les senyes més típiques del catlencià són: | ||
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". | *''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". | ||
| − | *''Aquesta'' en lloc de "esta" ( | + | *''Aquesta'' en lloc de "esta" (s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''). |
| − | |||
*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme). | *''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme). | ||
| − | *''Doncs'' que vol dir | + | *''Doncs'' que vol dir "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que s'usava en el valencià del [[Sigle d'Or]] però que actualment està totalment en desús. |
| − | *Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' | + | *Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' basant-se en el barceloní (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...) |
| − | *Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant- | + | *Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el sò en català (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet) |
| − | + | *Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...) | |
| − | *Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per | + | *Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a les valencianes ''fea, fees, féem, féeu i feen''. |
| − | *Superposició de les formes ''feia, feies, | + | *Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior punt com en este tant les primeres formes com les segones son correctes en valencià, correctament escrites en [[i grega]], pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a soles admet les que primer hem mencionat) |
| − | *Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior com en | ||
== Atres senyes == | == Atres senyes == | ||
| Llínea 28: | Llínea 26: | ||
==Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"== | ==Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"== | ||
| − | *[[ | + | *[[À punt]] |
*[[Generalitat Valenciana]]. | *[[Generalitat Valenciana]]. | ||
| + | *Universitats i centres docents | ||
*Atres associacions. | *Atres associacions. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | * [[Llista de | + | * [[Llista de térmens en catlencià i en valencià]] |
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
[[Categoria:AVLL]] | [[Categoria:AVLL]] | ||
Revisió de 14:49 6 set 2018
Catlencià o catancià és la denominació de la llengua barreja de valencià i català que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del Regne de Valéncia, aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV. Esta llengua artificial naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.
El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del País Valencià". Un atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es "catlencià" o "catancià", que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).
Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.
Característiques
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:
- Nosaltres en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
- Aquesta en lloc de "esta" (s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta).
- Aleshores en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
- Doncs que vol dir "puix", cal dir que Doncs és una paraula que s'usava en el valencià del Sigle d'Or però que actualment està totalment en desús.
- Substitució de -xc- per -sc- basant-se en el barceloní (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)
- Utilisació de la X per a la CH basant-se en el sò en català (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
- Terminació -itzar en conte de -isar (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
- Superposició de les formes feia, feies, féiem, féieu i feien front a les valencianes fea, fees, féem, féeu i feen.
- Superposició de les formes deia, deies, deiem, deieu, deien front a dia, dies, diem, dieu i dien (Tant en l'anterior punt com en este tant les primeres formes com les segones son correctes en valencià, correctament escrites en i grega, pero l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a soles admet les que primer hem mencionat)
Atres senyes
Les persones que utilisen el "valencià normalitzat" solen ser o d'orige castellaparlant, o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la llengua valenciana.
Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"
- À punt
- Generalitat Valenciana.
- Universitats i centres docents
- Atres associacions.