Diferència entre les revisions de "Alguerés"
m |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren L'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] aproximadament un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. | Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren L'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] aproximadament un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. | ||
| − | L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i [[castellà]]. També es freqüent | + | L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i [[castellà]]. També es freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continuu llingüístic català. |
| − | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no té | + | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta. |
== Fonètica i fonologia == | == Fonètica i fonologia == | ||
*Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". | *Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". | ||
| − | *Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero | + | *Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". |
*Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. | *Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. | ||
| − | *La r final | + | *La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà". |
*Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". | *Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". | ||
*Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". | *Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". | ||
Revisió de 11:25 1 set 2018
L'alguerés és la variant del català que se parla en la ciutat de L' Alguer, al noroest de l'illa de Sardenya. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.
Els invasors catalans, procedents de Barcelona, repoblaren L'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any 1372. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el sigle XVII i despuix per l'italià. En la década de 1990 aproximadament un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i castellà. També es freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continuu llingüístic català.
Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta.
Fonètica i fonologia
- Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
- Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
- Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
- La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà".
- Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
- Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
- Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
- Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".