Diferència entre les revisions de "D"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor. reverent, no reverend, pero reverenda. Excepte la preposició ''ad'', que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal. | * Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor. reverent, no reverend, pero reverenda. Excepte la preposició ''ad'', que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal. | ||
+ | == Vore també== | ||
+ | *[[Alfabet valencià]] | ||
+ | *[[Dígraf]] | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] |
Revisió de 18:55 17 jul 2018
La D és la quarta lletra de l'alfabet valencià i tercera de les consonants. El seu nom és de.
Fonètica
Representa l'oclusiva alveolar sonora /d/ en la majoria de casos, el so /δ/ entre vocals i el so /t/ de l'alfabet fonètic internacional a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.
Ortografia
S'escriu de
- En principi i mig de paraula: donar, idea.
- Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
- En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.
- Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor. reverent, no reverend, pero reverenda. Excepte la preposició ad, que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal.