Diferència entre les revisions de "L"
m (→Vore també) |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''. | La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''. | ||
== Història == | == Història == | ||
− | La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix | + | La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica. |
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys). | El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys). | ||
Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
− | En valencià representa un | + | En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana. |
− | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el | + | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic) |
== Significats de la lletra L == | == Significats de la lletra L == |
Revisió de 13:48 16 jul 2018
La el és la duodècima lletra de l'alfabet valencià i novena de les consonants. El seu nom és el, pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a ele.
Història
La lletra el deriva del semític i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
Jeroglífic egipci (`wt) | Proto-semítica (L) | Fenícia (L) | Etrusca (L) | Grega (lambda) |
---|---|---|---|---|
<hiero>S39</hiero> |
Fonètica
En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana.
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el dígraf ell que representa el sò lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada el geminada en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic)
Significats de la lletra L
- Bioquímica: en mayúscula símbol de la leucina.
- Física: en mayúscula símbol del número leptònic
- Matemàtiques: en els números romans té el valor de 50. Sol indicar la llongitut
- Unitats: en minúscula és el símbol del litro, unitat de volum.
- Vehículs: Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de Luxemburc i, abans, de Lleida
- Al textil indica talla gran
- És el nom d'un llenguage de programació
Lletres similars i símbols relacionats
- LL, dígraf usat en valencià i atres llengües
- L·L, el geminada, usada en català.
- Ĺ, el en accent agut, usada en l'eslovac.
- Ł, el barrada usada en polac.
- Ļ, el en ogonek, usada en letó
- Ľ, el en anticircumflex, usada en eslovac.
- Ḷ, el en punt inferior, usada en asturià.
- Л, el de l'alfabet cirílic.
- ל, lletra làmet de l'alfabet hebreu.
- Λ, lletra lambda de l'alfabet grec.
- £, símbol de la lliura esterlina.
- ₤, símbol de la lira italiana, usat abans de l'euro.