Diferència entre les revisions de "Història de la Comunitat Valenciana"
m |
|||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
=== [[Vilafamés]] i [[Oropesa]] === | === [[Vilafamés]] i [[Oropesa]] === | ||
| − | Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en | + | Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en el [[Tossal de La Font]] ([[Vilafamés]]) i la [[Cova de Borràs]] ([[Oropesa]]). |
D'estos habitants se conec molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com ''J. Aparicio Pérez''. | D'estos habitants se conec molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com ''J. Aparicio Pérez''. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada. La seua dieta principal eren fruits i raïms silvestres. | Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada. La seua dieta principal eren fruits i raïms silvestres. | ||
| − | Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “''Pitecàntrops''”, hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà. | + | Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “''Pitecàntrops''”, hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà. |
| − | |||
=== De [[Xàtiva]] a [[Gandia]] === | === De [[Xàtiva]] a [[Gandia]] === | ||
Revisió de 17:59 2 gin 2008
Trayectòria històrica del Poble Valencià des dels seus orígens fins als nostres dies.
(Este artícul conté gran part de l'obra "Història de la Comunitat Autònoma de Valéncia" de Carles Recio, en el consentiment de l'autor.)
Prehistòria i Protohistòria
Els orígens de la civilisació valenciana en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les nostres terres, fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis: De l'Edat de Pedra a l'Edat del Bronze.
Vilafamés i Oropesa
Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en el Tossal de La Font (Vilafamés) i la Cova de Borràs (Oropesa).
D'estos habitants se conec molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com J. Aparicio Pérez. Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos. Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada. La seua dieta principal eren fruits i raïms silvestres.
Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “Pitecàntrops”, hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà.
De Xàtiva a Gandia
És en esta época quan ya ha aparegut la caça i l'us del foc, com es comprovà en la Cova Negra de Xàtiva. Dins d'esta cova s'han trobat ossos d'animals, clares víctimes dels caçadors, aixina com puntes de sílex i raspadors de múltiples usos. Pero lo més significatiu de tot és l'irrupció de l'art en terres valencianes.
Valéncia és terra d'artistes de d'époques prehistòriques. L'investigador Fullola Pericot, afirma que la Cultura Valenciana d'aquells temps tenia “una personalitat pròpia fortíssima”.
En Gandia se donà un pas transcendental en lo devindre històric: s'inventà una punta de flecha d'aletes i pedúnculs, en contraposició de l'antiga flecha de puntes de cara plana.
La Romanisació
El desenrroll de la cultura íbera i l'arribada dels romans a terres valencianes. La fundació de Valentia i els primers núcleus romans.
Bàrbars i Musulmans
La Valéncia romana és atacada per les tribus del nort d'Europa: els visigots. Després arribaran els primers invasors del nort d'Àfrica. Valéncia se convertix en un cresol de cultures.
La Valéncia Musulmana
Integració de Valéncia en l'Islam i constitució de lo Regne de Valéncia. Grans aportacions culturals i socials. El Sit i els atacs cristians.
Lo Rei En Jaume
Aparició d'un personage providencial que posarà les bases de l'institucionalisació moderna de lo Regne en els seus Furs i autogovern. Obra jurídica d'un conquistador universal.
L'esplendor de lo Regne de Valéncia
En plena autonomia dins de la Corona d'Aragó, lo Regne de Valéncia es convertix en el territori més pròsper de tot el Mediterràneu. Gran creiximent cultural i comercial. Valéncia allumena i és eixemple del món.
L'integració peninsular
En Carles I lo Regne de Valéncia s'integra en l'Imperi dels Àustries, conseguint l'unitat peninsular d'Espanya. Proseguix lo gran desenroll intelectual i humà d'un territori singular i de gran personalitat.
Guerra de Successió i Ilustració
En la mort de Carles II lo Regne de Valéncia es veu immers en la guerra civil entre austracistes i borbonistes. Finalment, Felip V anula l'autonomia valenciana i devé una etapa difícil que no serà mitigada fins a l'irrupció de l'Ilustració.
Lo Sigle XIX
Valéncia durant l'invasió napoleònica i posteriors guerres carlistes. Revolucions, primera república i primera reinstauració borbònica. Valéncia posa les bases del seu desenroll agrícola i social.
Lo Sigle XX
Valéncia sofrix les convulsions naturals de l'història d'Espanya fins a la segona reinstauració. La Constitució espanyola de 1978 i l'Estatut d'Autonomia en el definitiu reconeiximent de l'identitat valenciana i sa Comunitat Autònoma.