Diferència entre les revisions de "Dia d'Europa"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Dia d'[[Europa]]''' és una celebració que té lloc cada 9 de maig en l'Unió Europea, en recort de la denominada Declaració Schuman, en la que el ministre francés d'exteriors, Robert Schuman, donà el primer pas per a l'integració dels estats europeus en propondre que el carbó i l'acer d'[[Alemània]] (llavors República Federal Alemana) i [[França]] (i els demés paisos que s'adheriren) se someteren a una administració conjunta, impulsant la creació de la primera [[Comunitat Europea]]: la del Carbó i l'Acer, sent per tant l'orige de l'actual [[Unió Europea]]. L'importància d'esta proposta realisada en l'any [[1950]], cinc anys despuix de la rendició del [[Nazisme|règim nazi]] i davant una Europa devastada per l'[[II Guerra Mundial]], radica ademés en que en sometre les dos produccions indispensables de l'indústria d'armament a una única autoritat, els paisos que participaren en esta organisació, trobarien una gran dificultat en el cas de voler iniciar una guerra entre ells. | + | El '''Dia d'[[Europa]]''' és una celebració que té lloc cada [[9 de maig]] en l'Unió Europea, en recort de la denominada Declaració Schuman, en la que el ministre francés d'exteriors, Robert Schuman, donà el primer pas per a l'integració dels estats europeus en propondre que el carbó i l'acer d'[[Alemània]] (llavors República Federal Alemana) i [[França]] (i els demés paisos que s'adheriren) se someteren a una administració conjunta, impulsant la creació de la primera [[Comunitat Europea]]: la del Carbó i l'Acer, sent per tant l'orige de l'actual [[Unió Europea]]. L'importància d'esta proposta realisada en l'any [[1950]], cinc anys despuix de la rendició del [[Nazisme|règim nazi]] i davant una Europa devastada per l'[[II Guerra Mundial]], radica ademés en que en sometre les dos produccions indispensables de l'indústria d'armament a una única autoritat, els paisos que participaren en esta organisació, trobarien una gran dificultat en el cas de voler iniciar una guerra entre ells. |
La commemoració d'esta data té lloc des de [[1985]], despuix de la seua aprovació pels Caps d'Estat i de govern reunits en el [[Consell d'Europa|Consell Europeu]]. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en l'Unió Europea, es considera un dia faener i les celebracions organisades pels estats membres no solen equiparar-se a les que es realisen en motiu de les festes nacionals de cada estat. | La commemoració d'esta data té lloc des de [[1985]], despuix de la seua aprovació pels Caps d'Estat i de govern reunits en el [[Consell d'Europa|Consell Europeu]]. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en l'Unió Europea, es considera un dia faener i les celebracions organisades pels estats membres no solen equiparar-se a les que es realisen en motiu de les festes nacionals de cada estat. | ||
Revisió de 06:43 9 maig 2018
El Dia d'Europa és una celebració que té lloc cada 9 de maig en l'Unió Europea, en recort de la denominada Declaració Schuman, en la que el ministre francés d'exteriors, Robert Schuman, donà el primer pas per a l'integració dels estats europeus en propondre que el carbó i l'acer d'Alemània (llavors República Federal Alemana) i França (i els demés paisos que s'adheriren) se someteren a una administració conjunta, impulsant la creació de la primera Comunitat Europea: la del Carbó i l'Acer, sent per tant l'orige de l'actual Unió Europea. L'importància d'esta proposta realisada en l'any 1950, cinc anys despuix de la rendició del règim nazi i davant una Europa devastada per l'II Guerra Mundial, radica ademés en que en sometre les dos produccions indispensables de l'indústria d'armament a una única autoritat, els paisos que participaren en esta organisació, trobarien una gran dificultat en el cas de voler iniciar una guerra entre ells.
La commemoració d'esta data té lloc des de 1985, despuix de la seua aprovació pels Caps d'Estat i de govern reunits en el Consell Europeu. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en l'Unió Europea, es considera un dia faener i les celebracions organisades pels estats membres no solen equiparar-se a les que es realisen en motiu de les festes nacionals de cada estat.