Diferència entre les revisions de "El Boixar"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
m (Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat') |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
==Situació== | ==Situació== | ||
| − | El Boixar es troba en la [[Tinença de Benifassà]], una de les zones més agrestes i belles de la [[Comunitat Valenciana]]. El poble està a 1.089 metros d'altura sobre el nivell del mar. El seu nom deriva de la gran | + | El Boixar es troba en la [[Tinença de Benifassà]], una de les zones més agrestes i belles de la [[Comunitat Valenciana]]. El poble està a 1.089 metros d'altura sobre el nivell del mar. El seu nom deriva de la gran cantitat de [[boix]]os que es troben al voltant de la població. El boix fon un recurs que va derivar en una indústria artesana de fabricació d'estris de [[fusta]]. |
==Història== | ==Història== | ||
Revisió de 19:16 20 feb 2018
El Boixar és una pedania del municipi valencià de La Pobla de Benifassà, situat en la comarca del Baix Maestrat.
Situació
El Boixar es troba en la Tinença de Benifassà, una de les zones més agrestes i belles de la Comunitat Valenciana. El poble està a 1.089 metros d'altura sobre el nivell del mar. El seu nom deriva de la gran cantitat de boixos que es troben al voltant de la població. El boix fon un recurs que va derivar en una indústria artesana de fabricació d'estris de fusta.
Història
El Boixar passà a pertànyer a la Tinença de Benifassà despuix de la conquesta cristiana del sigle XIII, sent patrimoni del monasteri d'este nom. El 15 de març de 1236, Blasco d'Alagó realisà una primera repoblació junt en Fredes, otorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En 1463 quedà totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de Catalunya.
És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acorts municipals sobre l'ús del terme.
Fon zona d'actuació carlista durant el sigle XIX, sobretot durant la Primera Guerra Carlista, quan Cabrera reuní les tropes disperses despuix de la desfeta de Maials del 10 d'abril del 1834.[1]
En l'any 1279 era la població més important de la comarca, a finals del sigle XVIII tenia una 300 habitants, en 1900 n'hi havia 438 persones, en 1960 es contaven 229 habitants, i actualment (2007) a soles en queden 15 veïns.
Demografia
| 1877 | 1887 | 1897 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 609 | 640 | 549 | 602 | 580 | 559 | 473 | 427 | 308 | 229 | 43 |
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 20 | 21 | 18 | 16 | 15 | 15 | 18 | 16 |
Referències
- ↑ Urcelay, Javier (2002). El Maestrazgo carlista (2ª Edició, pàg. 164). Vinaròs: Editorial Antinea. ISBN 84-89555 72-9
- ↑ INE. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842 [1]
- ↑ INE. Nomenclátor. Relación de unidades poblacionales