Diferència entre les revisions de "Palau dels Comtes de Cervellon"
m (→Història) |
m |
||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Actualment el Palau es pot visitar i te varis usos, el més important com a museu, donat que acull: | Actualment el Palau es pot visitar i te varis usos, el més important com a museu, donat que acull: | ||
| − | === El museu de l'aigua === | + | === El museu de l'aigua === |
| + | A on en el aljup del Castell-Palau, s'han colocat panels informatius que parlen de la riquea acuifera d'Anna i els diferents usos que des de l'antiguetat se li han donat. Es fa un repàs a l'aprofitament dels cursos d'aigua en fins domèstics o per al rec dels camps, i especialment es parla de cóm els cursos d'aigua varen ser utilisats des de fa molts sigles per a moure molins de farina, i a partir del sigle XVI per a posar en funcionament artefactes de tipo textil, molins de paper de fumar, de borra, i fins i tot fàbriques de llum. | ||
Eixint de les estàncies del sòtol del Palau dels Comtes de Cervellon, on es parla dels orígens del municipi, nos adinsem en els espais que servixen per a ubicar a l'espectador en l'Edat Mija, Moderna i Contemporànea de la vila d'Anna, a través de la seua arquitectura i decoració. | Eixint de les estàncies del sòtol del Palau dels Comtes de Cervellon, on es parla dels orígens del municipi, nos adinsem en els espais que servixen per a ubicar a l'espectador en l'Edat Mija, Moderna i Contemporànea de la vila d'Anna, a través de la seua arquitectura i decoració. | ||
Revisió de 18:15 17 gin 2018
El Palau dels Comtes de Cervellon està situat en la població d'Anna, en la comarca del Canal de Navarrés, Valéncia.
Història
Les primeres senyes que se tenen del Palau daten del sigle XIII, concretament de l'any 1244, per mig d'una escritua de donació de l'antic castell (està alçat sobre un antic castell del sigle XII), otorgadas per Jaume I a l?orde de Santiago i d'aquella epoca apenes queden uns restos en la part posterior, donat que ha segut restaurat varies voltes i habitat com a vivenda en algunes époques.
La primera transformació de l'edifici es produïx despuix de l'any 1604 quan s'efectua la venda de la Vila d'Anna en temps de Felipe III. El 3 de maig de 1604 el Rei erigix en comtat la Vila d'Anna i seran precisament D. Fernando Pujades Olim Borja i la seua esposa Francisca Alapont Relleu, Senyora de Relleu, els primers Comtes d'Anna, els que es fan càrrec del primitiu castell.
Despuix del terremot de l'any 1748 i per les obres de restauració que es varen portar a terme en l'iglésia per l'afonament de les voltes s'instalà provisionalment el Santíssim Sacrament en el jardí del Palau i finalment al oratorio, que es va obrir al cult de tota la població fins al 16 de giner de 1750 , en que es varen donar per finalisades les obres de l'Iglésia.
En l'any 1885 es varen efectuar obres importants de restauració a costa de Cruz Navarro Sarrión i en tal motiu, es pintà un llenç a l'oli que segons Vicente Rausell es va conservar en la sacristia de l'Iglésia Parroquial de Benetússer, en ell apareixen la figura de Sant Vicent Ferrer i sobre fondo l'edifici del Palau en els andamiajes i en la base del quadro una inscripció en la data de 1855 i el nom de Cruz Navarro Sarrión.
Al voltant de l'any 1890 els Comtes varen vendre les seues propietats a Ricardo de Trenor Bucelli, casat en Josefa Isabel Palavicino Ibarrola.
En els últims anys de la década de 1980, es varen entaular negociacions en la família dels Trenor per a l'adquisició del la Casa Palau per l'Ajuntament d'Anna.
Entorn a l'any 1995 varen començar les obres d'adequació de l'edifici per a usos públics que varen finalisar en l'any 2007 sent alcalde Fernando Sarrión Ramos.
Actualment el Palau es pot visitar i te varis usos, el més important com a museu, donat que acull:
El museu de l'aigua
A on en el aljup del Castell-Palau, s'han colocat panels informatius que parlen de la riquea acuifera d'Anna i els diferents usos que des de l'antiguetat se li han donat. Es fa un repàs a l'aprofitament dels cursos d'aigua en fins domèstics o per al rec dels camps, i especialment es parla de cóm els cursos d'aigua varen ser utilisats des de fa molts sigles per a moure molins de farina, i a partir del sigle XVI per a posar en funcionament artefactes de tipo textil, molins de paper de fumar, de borra, i fins i tot fàbriques de llum.
Eixint de les estàncies del sòtol del Palau dels Comtes de Cervellon, on es parla dels orígens del municipi, nos adinsem en els espais que servixen per a ubicar a l'espectador en l'Edat Mija, Moderna i Contemporànea de la vila d'Anna, a través de la seua arquitectura i decoració.
El museu etnologic
Situat en la antiga caballeriça del Palau i alberga útils de diferents oficis que varen amprar fa décades els nostres antepassats.
El museu arqueologic
Encara en construcció, en la planta tercera del torrelló, i expondrà una colecció arqueològica de gran interés, en la que destacarà com a peça local un cànter d'época Almohade en inscripció musulmana, trobat en les excavacions realisades en el propi Palau de Cervellon.
Atres sales
Algunes salesdel palau són utilisades per a recrear totes les époques de la població, des de la musulmana fins a la moderna. Primerament el Pati i Sala Àraps, recreen el món decoratiu dels musulmans, assentats en este municipi a partir del sigle XII, en els seus esplèndits mosaics ceràmics, treginats i algepsars.
Seguidament l'Edat Moderna s'obri pas en les Sales Borja i Cervellon. En elles s'ambienta cada época no només en la decoració i el mobiliari propis del moment, sino ademés en una proyecció multimèdia que ampra imàgens i sons per a acostar al visitant a les famílies que varen posseir el Comtat d'Anna.
Descripció
Este palau està alçat sobre l'antic castell d'Anna ya existent en el sigle XII .
El palau consta de: un cos principal que recau a l'Alameda i atres tres cossos, el posterior orientat a l'est sobre el riu d'Anna.
En l'interior hi havia un pati i en el seu centre destacava un sortidor. Les parets que cercaven este pati estaven coronades per chicotets marlets en eixints de'espillers i finestres d'estil gòtic encara que en modificacions posteriors.
En un dels seus extrems hi havia una rampa que portava a un subterràneu.
En el cos principal del palau es troba la porta d'accés. En un dels seus extrems presentava un eixint que va deure formar en un atre temps un torrelló. El pati és abovedat, en arcs apuntats i finestres del mateix tipo.