Diferència entre les revisions de "Crisis de l'Edat Mija en Espanya"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Imperio de Aragón.png|thumb|400px|<center>Expansió de la [[Corona d'Aragó]], [[sigle XIV|sigles XIV]] i XV </center>]] | [[Archiu:Imperio de Aragón.png|thumb|400px|<center>Expansió de la [[Corona d'Aragó]], [[sigle XIV|sigles XIV]] i XV </center>]] | ||
| − | La '''Baixa Edat Mija''' és l'últim periodo de | + | La '''Baixa Edat Mija''' és l'últim periodo de l'[[Edat Mija]]. En la [[Península Ibèrica]], com en el restant d'[[Europa]], va estar marcada per la crisis dels sigles [[Sigle XIV|XIV]] i [[Sigle XV|XV]]. A finals del [[sigle XIII]], [[Europa]] havia aplegat al llímit del [[feudalisme|modo de producció feudal]]: era cada volta més difícil alcançar l'equilibri entre producció d'aliments i població. En el cas dels pobles hispans, l'esforç militar i repoblador de la cridada ''[[Reconquista]]'' havia segut immens, l'alvanç territorial excessivament ràpit, etc. D'esta manera, en el sigle XIV es trenca el precari equilibri de tots estos elements i es produïx una crisis, que és general en tota Europa. Esta [[crisis del sigle XIV]] es considera, des del punt de vista historiogràfic, com la mort de la [[Edat Mija]] i el sorgiment dels [[Edat Moderna#Pas de l'Edat Mija a l'Edat Moderna|Estats moderns]]. En la [[Europa Occidental]] es configura la [[formació social]] coneguda com [[Antic Règim]], caracterisada per una economia en transició del [[feudalisme]] al [[capitalisme]], una [[societat estamental]] i unes [[monarquies autoritàries]] que evolucionen cap a [[Monarquia absoluta|monarquies absolutistes]]. El feudalisme no desapareix, encara que sí canvia per a sobreviure fins al fi de l'Antic Règim, en el [[sigle XIX]]. |
Només en [[Anglaterra]] els canvis es varen produir en una direcció peculiar, apareixent una [[burguesia]] molt poderosa associada a un comerç i una indústria molt innovadors que donaran a este país una ventaja de casi un sigle en tots els aspectes respecte a Europa. | Només en [[Anglaterra]] els canvis es varen produir en una direcció peculiar, apareixent una [[burguesia]] molt poderosa associada a un comerç i una indústria molt innovadors que donaran a este país una ventaja de casi un sigle en tots els aspectes respecte a Europa. | ||
| − | Cal previndre que la crisis és molt àmplia i complicada i que afecta a tots els aspectes de | + | Cal previndre que la crisis és molt àmplia i complicada i que afecta a tots els aspectes de l'Edat Mija (econòmics, polítics, socials, culturals) sense que es puga dir que un d'eixos punts haja desencadenat la crisis en els demés, més be s'embrinquen uns fenomens en uns atres. Durant el sigle XIV la crisis va ser global, mentres que durant el sigle XV pot dir-se que hi ha una recuperació econòmica i demogràfica, pero persistixen la crisis política i la social. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 19:00 5 nov 2017
La Baixa Edat Mija és l'últim periodo de l'Edat Mija. En la Península Ibèrica, com en el restant d'Europa, va estar marcada per la crisis dels sigles XIV i XV. A finals del sigle XIII, Europa havia aplegat al llímit del modo de producció feudal: era cada volta més difícil alcançar l'equilibri entre producció d'aliments i població. En el cas dels pobles hispans, l'esforç militar i repoblador de la cridada Reconquista havia segut immens, l'alvanç territorial excessivament ràpit, etc. D'esta manera, en el sigle XIV es trenca el precari equilibri de tots estos elements i es produïx una crisis, que és general en tota Europa. Esta crisis del sigle XIV es considera, des del punt de vista historiogràfic, com la mort de la Edat Mija i el sorgiment dels Estats moderns. En la Europa Occidental es configura la formació social coneguda com Antic Règim, caracterisada per una economia en transició del feudalisme al capitalisme, una societat estamental i unes monarquies autoritàries que evolucionen cap a monarquies absolutistes. El feudalisme no desapareix, encara que sí canvia per a sobreviure fins al fi de l'Antic Règim, en el sigle XIX.
Només en Anglaterra els canvis es varen produir en una direcció peculiar, apareixent una burguesia molt poderosa associada a un comerç i una indústria molt innovadors que donaran a este país una ventaja de casi un sigle en tots els aspectes respecte a Europa.
Cal previndre que la crisis és molt àmplia i complicada i que afecta a tots els aspectes de l'Edat Mija (econòmics, polítics, socials, culturals) sense que es puga dir que un d'eixos punts haja desencadenat la crisis en els demés, més be s'embrinquen uns fenomens en uns atres. Durant el sigle XIV la crisis va ser global, mentres que durant el sigle XV pot dir-se que hi ha una recuperació econòmica i demogràfica, pero persistixen la crisis política i la social.
Enllaços externs
- Sefarad. Portal sobre l'història dels judeus en Espanya
- Els regnes ibèrics en el sigle XV
- Antoni Furió, La primera gran depressió europea. Guerres, epidèmies, fam... La Baixa Edat Mija va viure enormes convulsions que varen causar una profunda crisis en Europa i Espanya. La sacsada al sistema feudal va obrir les portes de la modernitat al Vell Continent., El País, 8 de giner de 2012.