Diferència entre les revisions de "Josep Escrig i Martínez"
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
[[Categoria:Escritors en valencià]] | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
[[Categoria:Filòlecs valencians]] | [[Categoria:Filòlecs valencians]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Revisió de 13:24 23 maig 2017
Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - †1869), fon un lexicógraf valencià.
Estudià filosofia i dret en l'Universitat de Valéncia, i treballà d'assessor jurídic per al Duc d'Alba i el Duc de Llíria.
Al ser d'idees lliberals, en 1829 fon tancat durant 26 mesos, i en 1836 fugí dels carlistes de Llíria, cap a Valéncia. Allí, publicà un "Diccionario valenciano-castellano" en 1851, "dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia", compilant les obres de Justo Pastor Fuster, Carles Ros i Lluís Lamarca, i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles publicaren en 1887 una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la llengua valenciana del moment.
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de Jogim Martí i Gadea.
Bibliografia
- VV.AA, "Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià", RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9