Trinquet

Trinquet valencià.

El trinquet és la cancha o lloc de joc habitual per a les modalitats d'escala i corda i raspall de pilota valenciana És una cancha tancada de forma rectangular i tamany variable, encara que este oscila aproximadament entre els 9 i 11 metros d'ample i de 40 a 60 de llarc. Les parets més llargues són denominades muralles, mentres que les més curtes es diuen rebots. Depenent del trinquet poden existir una série de galeries o llonges en la part superior de les muralles i frontons en les quals s'acomoda el públic.

Pero el fet que singularisa al trinquet és l'existència de l'escala. Esta escala consta de quatre escalons dels quals el primer és més alt que el restant, contant en una altura d'un metro aproximadament i un ample d'entre dos metros i mig i tres. Estos escalons són aprofitats pel públic per a assentar-se i presenciar la partida.

Ademés és de destacar la presència del tamborí. Este és un bisell de vinticinc centímetros d'ample per vinticinc d'alt (en un àngul de 45º per tant) situat entre la part inferior dels rebots, tant en el restant com en el dau. L'objectiu és matar el bot de la pilota oferint una major varietat de colps.

Existixen numerosos trinquets a lo llarc de la geografia valenciana pero els més destacats són el de Trinquet de Pelayo en Valéncia a on es disputen les partides més importants d'escala i corda i el Zurdo de Gandia ya que és conegut com la Catedral del raspall. També són dignes de destacar el de Benidorm, per les seues grans dimensions, el de Vila-real, el de Borriana i el Trinquet de l'Abdet de 1772.