Diferència entre les revisions de "Sonda lambda"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
La sonda en sí està constituïda per una banda [[ceràmica]] i uns [[electrodo]]s de [[zirconi]] o [[titani]]. Els gasos d'escap estan en contacte en la sonda i esta pren informació de la proporció de dioxigeno residual despuix de la combustió. | La sonda en sí està constituïda per una banda [[ceràmica]] i uns [[electrodo]]s de [[zirconi]] o [[titani]]. Els gasos d'escap estan en contacte en la sonda i esta pren informació de la proporció de dioxigeno residual despuix de la combustió. | ||
[[Archiu:Lambda-Regelung.svg|thumb|250px|Funcionament en cicle tancat: 1 medidor de cabal d'aire; 2 i 3 catalisador; 4 injectors; 5 sonda lambda davantera; 6 sonda lambda atrassera; 7 arribada de gasolina; 8 entrada d'aire des del filtre; 9 escap]] | [[Archiu:Lambda-Regelung.svg|thumb|250px|Funcionament en cicle tancat: 1 medidor de cabal d'aire; 2 i 3 catalisador; 4 injectors; 5 sonda lambda davantera; 6 sonda lambda atrassera; 7 arribada de gasolina; 8 entrada d'aire des del filtre; 9 escap]] | ||
| + | |||
| + | == Funcionament: el cicle tancat == | ||
| + | |||
| + | Eixa informació es transmet a la central de la [[injecció electrònica]] i aixina esta central pot regular la cantitat de [[combustible]] que injecta en el [[cilindre]] per a mantindre la relació lo més pròxima a 1/14,7 cridada [[Estequiometria|relació estequiomètrica]]. | ||
| + | |||
| + | La medició es basa en la cantitat de [[dioxigen]] restant en el gas evacuat pel tubo d'escap. La sonda lambda és un dels sensors de correcció principals en la [[electrònica de control]], conegut com [[regulació de lambda]] per a la neteja catalítica del gas emés (popularment denominat [[catalisador]] regulat). El sensor es basa en dos principis diferents per a les medicions: el [[voltage]] d'un [[electrolit]] (sonda de [[Walther Nernst]]) i una variació de la [[resistència elèctrica]] d'una resistència de ceràmica (sonda de resistència). | ||
| + | |||
| + | El seu camp principal d'aplicació és el [[motor de combustió interna]], de [[cicle Otto]] principalment de [[injecció de combustible]], pero també s'usa per a regular el gas emés per [[caldera de condensació|calderes de condensació]] i [[motor diésel|motors diésel]]. | ||
| + | |||
| + | La primera versió de la sonda lambda va ser desenrollada en [[1976]] per l'empresa [[Alemània|alemana]] [[Robert Bosch *GmbH|Bosch]] i aplicada al [[Volvo]] 240. | ||
Revisió de 17:59 1 gin 2017
La sonda lambda (Sonda-λ), és un sensor que està situat en el conducte d'escap, immediatament abans del catalisador, de manera que pot medir la concentració de dioxigen en els gasos d'escap ans que sofrixquen alguna alteració. La mesura del dioxigen és representativa del grau de riquea de la mescla, magnitut que la sonda transforma en un valor de tensió i que comunica a l'unitat de control del motor.
Gasos de l'escap
Els gasos d'escap d'un motor de cicle Otto estan formats en un 80 % per dinitrogen, que no participa pràcticament en la reacció química de combustió, un 14-16 % de diòxit de carbono o CO2, i el restant aigua (vapor) ademés d'una chicoteta proporció de contaminants, sent els principals els hidrocarburs (HC) i el monòxit de carbono (CO). El dioxigen residual és d'un 0,3 % aproximadament. La seua proporció varia prou en funció del factor lambda.
Constitució
La sonda en sí està constituïda per una banda ceràmica i uns electrodos de zirconi o titani. Els gasos d'escap estan en contacte en la sonda i esta pren informació de la proporció de dioxigeno residual despuix de la combustió.
Funcionament: el cicle tancat
Eixa informació es transmet a la central de la injecció electrònica i aixina esta central pot regular la cantitat de combustible que injecta en el cilindre per a mantindre la relació lo més pròxima a 1/14,7 cridada relació estequiomètrica.
La medició es basa en la cantitat de dioxigen restant en el gas evacuat pel tubo d'escap. La sonda lambda és un dels sensors de correcció principals en la electrònica de control, conegut com regulació de lambda per a la neteja catalítica del gas emés (popularment denominat catalisador regulat). El sensor es basa en dos principis diferents per a les medicions: el voltage d'un electrolit (sonda de Walther Nernst) i una variació de la resistència elèctrica d'una resistència de ceràmica (sonda de resistència).
El seu camp principal d'aplicació és el motor de combustió interna, de cicle Otto principalment de injecció de combustible, pero també s'usa per a regular el gas emés per calderes de condensació i motors diésel.
La primera versió de la sonda lambda va ser desenrollada en 1976 per l'empresa alemana Bosch i aplicada al Volvo 240.