Diferència entre les revisions de "Carlos González-Espresati Sánchez"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Son pare Carlos González-Espresati Chaparro, fon alcalde de la ciutat de Castelló entre els anys [[1907]] i [[1909]]. El menut Carlos va fer els primers estudis en la seua ciutat natal i es va traslladar a [[Madrit]] per a portar a terme els | + | Son pare Carlos González-Espresati Chaparro, fon alcalde de la ciutat de Castelló entre els anys [[1907]] i [[1909]]. El menut Carlos va fer els primers estudis en la seua ciutat natal i es va traslladar a [[Madrit]] per a portar a terme els d'Ingenieria de Camins, Canals i Ports. La seua primera ocupació va ser com a director del port de [[Huelva]], d'a on va passar al de [[Vilagarcía de Arosa]] i en [[1925]] va ocupar la direcció del situat en el [[Grau de Castelló]]. Ademés de reconegut ingenier, va ser un destacat lliterat lo que li va portar a formar part de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] que va presidir entre [[1944]] i el seu decés ocorregut el 1 d'agost de 1970. |
== Obres == | == Obres == | ||
Revisió de 17:54 2 nov 2016
Carlos González-Espresati Sánchez (Castelló de la Plana, 21 de setembre de 1886 - 21 d'agost de 1970). Ingenier i escritor.
Biografia
Son pare Carlos González-Espresati Chaparro, fon alcalde de la ciutat de Castelló entre els anys 1907 i 1909. El menut Carlos va fer els primers estudis en la seua ciutat natal i es va traslladar a Madrit per a portar a terme els d'Ingenieria de Camins, Canals i Ports. La seua primera ocupació va ser com a director del port de Huelva, d'a on va passar al de Vilagarcía de Arosa i en 1925 va ocupar la direcció del situat en el Grau de Castelló. Ademés de reconegut ingenier, va ser un destacat lliterat lo que li va portar a formar part de la Societat Castellonenca de Cultura que va presidir entre 1944 i el seu decés ocorregut el 1 d'agost de 1970.
Obres
Va publicar importants obres lliteràries, com:
- Llama de Amor
- Azahar
- Estampas de una antigua cofradía
- Mitologia de la gayata
Fon aixina mateix, l'autor dels versos del primer Pregó que va recórrer els carrers de la ciutat, com a anunci oficial de les Festes de la Magdalena.