Diferència entre les revisions de "Beaux Arts (arquitectura)"
m |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
L''''Arquitectura de « Beaux Arts »''' fa referència a l'[[:Categoria:Estils arquitectònics|Estil Arquitectònic]] clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'[[École nationale supérieure dones beaux-arts|École dones Beaux Arts]] de [[París]]. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a '''academicisme francés''', per seguir les regles de dita Acadèmia. | L''''Arquitectura de « Beaux Arts »''' fa referència a l'[[:Categoria:Estils arquitectònics|Estil Arquitectònic]] clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'[[École nationale supérieure dones beaux-arts|École dones Beaux Arts]] de [[París]]. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a '''academicisme francés''', per seguir les regles de dita Acadèmia. | ||
| − | L'''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». L'organisació baix l'[[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] (1850-1870) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir. | + | L'''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». |
| + | |||
| + | L'organisació baix l'[[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] (1850-1870) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir. | ||
L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura ''Beaux-Arts'' va continuar sense una renovació important fins a [[1968]]<ref>Robin Middleton, Editor. ''The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture''. (London: Thames and Hudson, 1982).</ref>. | L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura ''Beaux-Arts'' va continuar sense una renovació important fins a [[1968]]<ref>Robin Middleton, Editor. ''The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture''. (London: Thames and Hudson, 1982).</ref>. | ||
Revisió de 18:27 12 oct 2016
L'Arquitectura de « Beaux Arts » fa referència a l'Estil Arquitectònic clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'École dones Beaux Arts de París. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a academicisme francés, per seguir les regles de dita Acadèmia.
L'estil "Beaux Arts" és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ».
L'organisació baix l'Ancien Régime de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el Segon Imperi (1850-1870) i la Tercera República que va seguir.
L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura Beaux-Arts va continuar sense una renovació important fins a 1968[1].
Referències
- ↑ Robin Middleton, Editor. The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture. (London: Thames and Hudson, 1982).