Diferència entre les revisions de "Història de Panamà"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''història del Panamà''' s'ocupa de la llarga història de la regió de l'Istme de Panamà que es va desenrollar al sur de la regió centroamericana,...») |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
[[Archiu:Arco chato.jpg|thumb|300px|dreta|"El Arco Chato", Església de Santo Domingo.]] | [[Archiu:Arco chato.jpg|thumb|300px|dreta|"El Arco Chato", Església de Santo Domingo.]] | ||
| + | |||
| + | == Época precolonial == | ||
| + | [[Archiu:PanamaPrecolPolychrome.jpg|thumb|140px|right|[[Art precolombí]] de Panamà.]] | ||
| + | Fins al moment de l'arribada dels [[conquistadors espanyols]], es calcula la població d'indígenes de l'istme seria d'entre sis-cents mil fins a un milló i mig d'habitants. Van trobar diversos grans "regnes" ("cacicazgos") en la seua pròpia organisació política i militar, on una elit sacerdotal s'estructurava un govern [[teocràcia|teocràtic]] i representava la [[noblea]]. La resta de la població es dividia en nobles, militars, sacerdots, poble i esclaus. | ||
| + | |||
| + | A l'àrea hui coneguda com a províncies centrals es distingien els reis Esquina, Urraca, Paris, Escoria, Natá i Chiru, a més d'altres pobles ya extints com els Chánguenas, Doraces i Zuríes. Els seus descendents estan representats pels actuals [[Ngäbe]]-Buglé-Guaymí, que ocupen les terres altes de [[Veraguas]], [[Chiriquí]] i [[Bocas del Toro]]. | ||
| + | |||
| + | La cultura [[Kuna (ètnia)|Kuna]] va conseguir establir-se durant el [[segle XVI]] a la regió de Bayano i Darién en ser delmada la població original de l'àrea. A partir del [[segle XVIII]] l'àrea va ser ocupada per la cultura Chocoe, aparentment originària de l'actual departament del [[Chocó]] a la República de [[Colòmbia]]. Abans del segle XVIII, la regió del Darién estava habitada pels kunes i no chocoes. Probablement des del periodo [[precolombí]], els indígenes [[Emberá-Wounaan (ètnia)|emberà]] habitaren la part surest del Darién. | ||
Revisió de 09:25 29 set 2016
La història del Panamà s'ocupa de la llarga història de la regió de l'Istme de Panamà que es va desenrollar al sur de la regió centroamericana, des de les cultures precolombines, durant l'era colonial espanyola, en la seua independència i en l'actual estat de Panamà.
Época precolonial
Fins al moment de l'arribada dels conquistadors espanyols, es calcula la població d'indígenes de l'istme seria d'entre sis-cents mil fins a un milló i mig d'habitants. Van trobar diversos grans "regnes" ("cacicazgos") en la seua pròpia organisació política i militar, on una elit sacerdotal s'estructurava un govern teocràtic i representava la noblea. La resta de la població es dividia en nobles, militars, sacerdots, poble i esclaus.
A l'àrea hui coneguda com a províncies centrals es distingien els reis Esquina, Urraca, Paris, Escoria, Natá i Chiru, a més d'altres pobles ya extints com els Chánguenas, Doraces i Zuríes. Els seus descendents estan representats pels actuals Ngäbe-Buglé-Guaymí, que ocupen les terres altes de Veraguas, Chiriquí i Bocas del Toro.
La cultura Kuna va conseguir establir-se durant el segle XVI a la regió de Bayano i Darién en ser delmada la població original de l'àrea. A partir del segle XVIII l'àrea va ser ocupada per la cultura Chocoe, aparentment originària de l'actual departament del Chocó a la República de Colòmbia. Abans del segle XVIII, la regió del Darién estava habitada pels kunes i no chocoes. Probablement des del periodo precolombí, els indígenes emberà habitaren la part surest del Darién.