Diferència entre les revisions de "Perot de Granyana"
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Davant este milacre, el Consell Municipal va decidir edificar en el lloc de la troballa una menuda ermita gòtica que es convertiria en la [[Basílica del Lledó|Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]. | Davant este milacre, el Consell Municipal va decidir edificar en el lloc de la troballa una menuda ermita gòtica que es convertiria en la [[Basílica del Lledó|Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]. | ||
+ | |||
+ | == Cita == | ||
+ | |||
+ | En el ''Llibre del be i del mal de la ciutat i regne de Valéncia'' apareix la següent resenya: | ||
+ | |||
+ | {{Cita|En lo any 1366 en la ocasió que Perot de Granyana llauraba en lo seu camp sucehí que si le pararen los bous al temps que feya transit per desus un almesquer: forseja pera que pasasen avant y habent donat un pas de el rell salta una rail et statim de sus ella una ymage de madona Santa Maria qual prengue ab gran devoció y regosig é pus la porta á el poblat pera la enseñanza hon llavons li prestaren la santa reverencia, é ab determinacio dels jurats, li alzaren capella á hon encontrada fonch.}} | ||
+ | |||
+ | * Del llibre ''Historia de la fiel, leal y constante ciudad de Castellón'' (Valéncia, 1887) per Arcadio Llistar Escrig) | ||
== Perot i els bous == | == Perot i els bous == |
Revisió de 12:10 28 set 2016
Perot de Granyana, fon un humil llaurador castellonenc, que l'any 1366 mentres estava llaurant va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image de la Verge Maria, d'ahí el seu nom de Verge del Lledó, segons conta la llegenda.
Història
Perot, portava el llaurat conduït per dos bous que, en acostar-se a l'arbre (un lledoner), els bous varen deixar de llaurar i es varen postrar baix d'ell. Ell, no va fer cas dels bous i va alçar el llaurat, pero estos tornaren a postrar-se davant l'arbre. Perot, estranyat, es va posar a buscar els motius de la parada, es va posar a escarbar i va trobar una menuda figureta de la Verge Maria. Este fet és conegut com la Santa Troballa.
Va portar la figureta a la ciutat, per a ensenyar-la a les autoritats, com era ya tart, la figura deuria passar la nit en casa de Perot. De matí, quan este anava a ensenyar l'image a les autoritats, es va trobar en que la figura no es trobava en la seua casa. Va anar a buscar-la a l'hort, i la va trobar en la mateixa posició com l'havia descobert en un principi, pero est, va insistir i la va tornar a portar a la ciutat.
Al matí següent, va tornar a desaparéixer, el Consell va prendre per loco a Perot de Granyana, pero estos li varen seguir fins a l'hort. Allí, es varen trobar la figura rodejada d'àngels.
Davant este milacre, el Consell Municipal va decidir edificar en el lloc de la troballa una menuda ermita gòtica que es convertiria en la Basílica de la Mare de Deu del Lledó.
Cita
En el Llibre del be i del mal de la ciutat i regne de Valéncia apareix la següent resenya:
- Del llibre Historia de la fiel, leal y constante ciudad de Castellón (Valéncia, 1887) per Arcadio Llistar Escrig)
Perot i els bous
En la ciutat de Castelló, en l'avinguda del Lledó, existix un monument al llaurador Perot de Granyana, conegut com Els bous, escultura feta l'any 1959 per l'escultor castellonenc Joan Batiste Adsuara. Una obra en marbre blanc i que mostra l'image de Perot llaurant junt als seus bous.