Diferència entre les revisions de "Lliteratura renaixentista"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]]. | La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]]. | ||
| − | La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la | + | La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers). |
Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el sigle XVI. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment. | Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el sigle XVI. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment. | ||
Revisió de 09:00 21 set 2016
La lliteratura renaixentista forma part d'un moviment més general del Renaiximent que experimenta la cultura occidental en els sigles XV i XVI, encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la Itàlia dels sigles XIII i XIV. Es caracterisa per la recuperació humaniste de la lliteratura clàssica grecollatina i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la imprenta cap a 1450.
La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el antropocentrisme, l'interés per la naturalea i la recuperació de la mitologia clàssica. La filosofia recupera les idees platòniques i les posa al servici del cristianisme. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la preceptiva clàssica (la raïl de la qual està en la Poètica d'Aristóteles), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el ensaig) i models mètrics (entre els que destaca el sonet com a forma estròfica i el endecasílap com a tipo de vers).
Els precedents de Dante, Petrarca i Boccaccio donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el sigle XVI. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà Pietro Bembo, que va escriure cançons petrarquistes i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.
Bibliografia
- Antonio Domínguez Ortíz, Historia Universal: Edad Moderna, Barcelona, Vicens Vives, 1983, vol. III. Cfr. esp. cap. VII «El Renacimiento», págs. 102 y ss. ISBN 84-316-2167-2
- David Fernández, Literatura Universal, Barcelona, Almadraba, 2008. ISBN 978-84-8308-703-9
- Literatura renacentista, en www.artehistoria.jcyl.es
- R. O. Jones, Historia de la literatura española: Siglo de Oro: prosa y poesía (siglos XVI y XVII), Barcelona, Ariel (Letras e Ideas), 1996. ISBN 9788434483668