Diferència entre les revisions de "Te Deum"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
¿Perqué se li canta el Te Deum a la [[Real Senyera]] del [[Regne de Valéncia]]? | ¿Perqué se li canta el Te Deum a la [[Real Senyera]] del [[Regne de Valéncia]]? | ||
| − | Són les gràcies que se li donen a Deu per passar d'un Regne moro a un Regne cristià, sense guerra i sense derramament de sanc, ni tampoc expulsió de les gents que vivien en el Regne, ya que el [[Rei | + | Són les gràcies que se li donen a Deu per passar d'un Regne moro a un Regne cristià, sense guerra i sense derramament de sanc, ni tampoc expulsió de les gents que vivien en el Regne, ya que el [[Rei Zayyán]] Ibn Mardanix i el [[Rei Jaume I]] d'Aragó firmaren les Capitulacions de Russafa. Per lo tant, recordar cada [[9 d'octubre]] este Te Deum és mantindre en la memòria i ensenyar als fills i nets valencians que en la conquista de Valéncia no hi hagué ni guerra ni derramament de sanc. Se recorda aixina les paraules del Rei Zayán que li diu al Rei Jaume I d'Aragó, segons l'historiador aràbic Hussein Mones de l'Universitat d'El Caire, estes foren les paraules que el Rei Zayán li digué a Jaume I en el moment que li entregà les claus de la ciutat de Valéncia: |
{{Cita|En la ciudat de Valéncia conviuen musulmans, gent noble del meu poble, junt a cristians i judeus. Espere que sapies governar-los per a que continuen vivint en la mateixa armonia i germanor per a que treballen esta noble terra conjuntament. Açí, durant el meu regnat, eixien provessons de Semana Santa i els cristians professaven sa religió en tota llibertat, ya que nostre Coran reconeix a Crist i a la Verge. Espere que vosté otorgue el mateix tracte als musulmans, judeus, àraps i berebers de Valéncia.}} | {{Cita|En la ciudat de Valéncia conviuen musulmans, gent noble del meu poble, junt a cristians i judeus. Espere que sapies governar-los per a que continuen vivint en la mateixa armonia i germanor per a que treballen esta noble terra conjuntament. Açí, durant el meu regnat, eixien provessons de Semana Santa i els cristians professaven sa religió en tota llibertat, ya que nostre Coran reconeix a Crist i a la Verge. Espere que vosté otorgue el mateix tracte als musulmans, judeus, àraps i berebers de Valéncia.}} | ||
Revisió de 20:40 17 set 2016
El Te Deum és u dels primers cants Gregorians cristians d'acció de gràcies a Deu. Este himne continua sent utilisat per l'Iglésia Catòlica Apostòlica Romana, és entonat en moments de grans celebracions i en les misses celebrades en ocasions molt especials com en les ceremònies de canonisació, en l'ordenació de Presbíters (Bisbe), en les proclamacions Reals (Coronació dels Reis), en l'elecció del Papa. Este himne es canta en les Catedrals. Este himne fon compost originalment en llatí, s'escrigué en el sigle IV per Aniceto Remesiana. Es nomena Te Deum, perque fa referència a les primeres paraules de este càntic (A tu, oh Deu).
¿Perqué se li canta el Te Deum a la Real Senyera del Regne de Valéncia?
Són les gràcies que se li donen a Deu per passar d'un Regne moro a un Regne cristià, sense guerra i sense derramament de sanc, ni tampoc expulsió de les gents que vivien en el Regne, ya que el Rei Zayyán Ibn Mardanix i el Rei Jaume I d'Aragó firmaren les Capitulacions de Russafa. Per lo tant, recordar cada 9 d'octubre este Te Deum és mantindre en la memòria i ensenyar als fills i nets valencians que en la conquista de Valéncia no hi hagué ni guerra ni derramament de sanc. Se recorda aixina les paraules del Rei Zayán que li diu al Rei Jaume I d'Aragó, segons l'historiador aràbic Hussein Mones de l'Universitat d'El Caire, estes foren les paraules que el Rei Zayán li digué a Jaume I en el moment que li entregà les claus de la ciutat de Valéncia:
Font: Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2007. Editat per la Diputació de Valéncia). Mª Teresa Puerto i Joan Ignaci Culla.
Per lo tant, la Real Senyera del Regne de Valéncia és la bandera més antiga d'Europa i l'única bandera en el món en ranc Real, a la qual se li disparen 21 salves de canó com als Reis.
Vore també
Bibliografia
- PUERTO, Mª Teresa/CULLA, Joan Ignaci. Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2007. Editat per la Diputació de Valéncia)