Diferència entre les revisions de "Batalla de Hastings"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
 
|nome_batalla=Batalla de Hastings
 
|nome_batalla=Batalla de Hastings
 
|imachen= [[Archiu:Harold dead bayeux tapestry.png|250px]]
 
|imachen= [[Archiu:Harold dead bayeux tapestry.png|250px]]
|descrizión_imachen= La mort del rei [[Harold II d'Anglaterra]] durant la batalla per una flecha en el cap, segons el [[Tapís de Bayeux|''Tapís de Bayeux'']].
+
|descrizión_imachen= La mort del rei [[Harolt II d'Anglaterra]] durant la batalla per una flecha en el cap, segons el [[Tapís de Bayeux|''Tapís de Bayeux'']].
 
|calendata= [[14 d'octubre]] de [[1066]]
 
|calendata= [[14 d'octubre]] de [[1066]]
 
|puesto=[[Hastings]] ([[Regne d'Anglaterra]], hui [[Sussex Occidental]], [[Regne Unit]])
 
|puesto=[[Hastings]] ([[Regne d'Anglaterra]], hui [[Sussex Occidental]], [[Regne Unit]])
Llínea 9: Llínea 9:
 
|combatiens2=[[Angleses|Anglo-saxons]]  
 
|combatiens2=[[Angleses|Anglo-saxons]]  
 
|comandans1= Duc [[Guillermo I d'Anglaterra|Guillermo de Normandia]]<br />[[Odo de Bayeux]]
 
|comandans1= Duc [[Guillermo I d'Anglaterra|Guillermo de Normandia]]<br />[[Odo de Bayeux]]
|comandans2= [[Harold II d'Anglaterra]] (†)
+
|comandans2= [[Harolt II d'Anglaterra]] (†)
 
|soldaus1 = 7.000-8.000 soldats
 
|soldaus1 = 7.000-8.000 soldats
 
|soldaus2 = 7.000-8.000 soldats
 
|soldaus2 = 7.000-8.000 soldats
Llínea 17: Llínea 17:
 
|campaña2 =  
 
|campaña2 =  
 
}}
 
}}
La '''batalla de Hastings''' fon l'enfrontament entre les tropes de l'últim rei [[anglosaxó]] d'[[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]], [[Harold II d'Anglaterra|Harold el Saxó]], i l'eixèrcit del [[Anex:Ducs de Normandia|duc de Normandia]], [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Bastart]]. La trobada va succeir el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en el tossal de Senlac, a 11 [[km]] al nort de [[Hastings]], al sur de [[Londres]]. La batalla va terminar en una [[victòria pírrica]] encara que decisiva per als normants, morint Harold en la mateixa i permetent a Guillermo reclamar el tro anglés, passant a ser conegut com Guillermo I el Conquistador. A partir de llavors va quedar unida políticament al [[Ducat de Normandia]], en el nort de [[França]]. Les disputes entorn al govern d'este últim territori serien les causants últimes de la [[guerra dels Cent Anys]] entre les corones de França i [[Anglaterra]].
+
La '''batalla de Hastings''' fon l'enfrontament entre les tropes de l'últim rei [[anglosaxó]] d'[[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]], [[Harolt II d'Anglaterra|Harolt el Saxó]], i l'eixèrcit del [[Anex:Ducs de Normandia|duc de Normandia]], [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Bastart]]. La trobada va succeir el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en el tossal de Senlac, a 11 [[km]] al nort de [[Hastings]], al sur de [[Londres]]. La batalla va terminar en una [[victòria pírrica]] encara que decisiva per als normants, morint Harolt en la mateixa i permetent a Guillermo reclamar el tro anglés, passant a ser conegut com Guillermo I el Conquistador. A partir de llavors va quedar unida políticament al [[Ducat de Normandia]], en el nort de [[França]]. Les disputes entorn al govern d'este últim territori serien les causants últimes de la [[guerra dels Cent Anys]] entre les corones de França i [[Anglaterra]].
  
 
[[Categoria:1066]]
 
[[Categoria:1066]]

Revisió de 10:29 16 set 2016

Batalla de Hastings
[[]]
{{{image}}}
{{{descripció_image}}}
Informació general
Data: 14 d'octubre de 1066
Lloc: Hastings (Regne d'Anglaterra, hui Sussex Occidental, Regne Unit)
Resultat: {{{resultat}}}

La batalla de Hastings fon l'enfrontament entre les tropes de l'últim rei anglosaxó d'Anglaterra, Harolt el Saxó, i l'eixèrcit del duc de Normandia, Guillem el Bastart. La trobada va succeir el 14 d'octubre de 1066 en el tossal de Senlac, a 11 km al nort de Hastings, al sur de Londres. La batalla va terminar en una victòria pírrica encara que decisiva per als normants, morint Harolt en la mateixa i permetent a Guillermo reclamar el tro anglés, passant a ser conegut com Guillermo I el Conquistador. A partir de llavors va quedar unida políticament al Ducat de Normandia, en el nort de França. Les disputes entorn al govern d'este últim territori serien les causants últimes de la guerra dels Cent Anys entre les corones de França i Anglaterra.