Diferència entre les revisions de "Regne de Wessex"
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
=== Fundació del Regne === | === Fundació del Regne === | ||
− | Segons la '' | + | Segons la ''Crònica Anglosaxona'', Wessex va ser fundat per [[Cerdic de Wessex|Cerdic]] i [[Cynric de Wessex|Cynric]], encara que els fets relatats per la crònica són considerats com a dubtosos. Evidències arqueològiques apunten a que el regne es va poder originar en la regió de l'alt [[Tàmesis]] i en l'àrea de [[Cotswolds]] i que el mit de creació del regne va poder ser propaganda política creada en posterioritat per a justificar l'invasió de les províncies [[juts|jutes]] del sur de [[Hampshire]] i la [[Illa de Wight]]. |
=== Restant de l'història === | === Restant de l'història === |
Revisió de 08:41 16 set 2016
Wessex (Ƿestseaxna Rīce o Regnum Occidentalium Saxonum) fon un dels sèt regnes principals que varen precedir al regne d'Anglaterra. El nom deriva de West Saxons i estava situat en el suroest d'Anglaterra. Va existir com a regne des del sigle VI fins al sorgiment de l'estat anglés en el sigle IX, i com a comtat des de 1016 fins a 1066. Wessex fon, precisament, el regne que va conseguir unificar Anglaterra en sometre als demés regnes anglosaxons baix la seua sobirania. Wessex no ha tornat a tindre una existència oficial des de llavors pero permaneix com un terme familiar. Se sol associar en les noveles i poesies de Thomas Hardy i hi ha qui propugna que siga restaurat com una regió d'Anglaterra.
Història
Fundació del Regne
Segons la Crònica Anglosaxona, Wessex va ser fundat per Cerdic i Cynric, encara que els fets relatats per la crònica són considerats com a dubtosos. Evidències arqueològiques apunten a que el regne es va poder originar en la regió de l'alt Tàmesis i en l'àrea de Cotswolds i que el mit de creació del regne va poder ser propaganda política creada en posterioritat per a justificar l'invasió de les províncies jutes del sur de Hampshire i la Illa de Wight.
Restant de l'història
El primer fet referent a l'història de Wessex que pot ser considerat com a històric és el batisme del rei Cynegils cap a l'any 640.
Wessex va expandir les seues fronteres i va chocar en els seus veïns, especialment en el regne celta de Dumnonia (situat en els actuals comtats de Devon i Cornualles), al que va acabar subjugant. Un atre enemic de Wessex va ser el regne anglosaxó de Mercia. Quan el rei Egbert va derrotar a Mercia en 825 i Northumbria va admetre la supremacia de Wessex en 829, Egbert es va proclamar primer rei de Anglaterra.
Wessex va crear un sistema integrat de pobles fortificats o burcs (cridats burhs) que varen ser establits durant el regnat de Alfret el Gran. Estes fortificacions varen impedir que els invasors danesos conquistaren en 870 el sur d'Anglaterra. Les fortificacions estaven distribuïdes de tal forma que cap habitant del regne estava a més d'un dia de cavall d'un lloc segur.
Les principals poblacions de Wessex era antics assentaments d'orige romà com Dorchester o Winchester, que Alfredo va convertir en la seua capital en 871 i nous burcs fundats com Wallingford.
Hi ha alguna evidència de que la monarquia de Wessex no era estrictament hereditària.