Diferència entre les revisions de "Basílica de Santa Maria d'Elig"
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del [[barroc]] italianisant de la portada principal, el [[rococó]] de les atres portades i la girola, el [[neoclàssic]] de l'interior, fins a les reminiscències migevals. | Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del [[barroc]] italianisant de la portada principal, el [[rococó]] de les atres portades i la girola, el [[neoclàssic]] de l'interior, fins a les reminiscències migevals. | ||
− | Es el temple més destacat de la ciutat d'Elig i es troba estretament vinculada a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins als nostres dies. Ademés dels seus cults i llitúrgia habituals, és l'escenari tradicional de la festa comunitària de la ciutat, de la festivitat religiosa que la localitat dedica a la [[Verge | + | Es el temple més destacat de la ciutat d'Elig i es troba estretament vinculada a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins als nostres dies. Ademés dels seus cults i llitúrgia habituals, és l'escenari tradicional de la festa comunitària de la ciutat, de la festivitat religiosa que la localitat dedica a la [[Verge Maria]] en la seua asunció als cels, de la Festa o [[Misteri d'Elig]], obra sacre-lírica cantada en valencià antic. La Basílica alberga entre els seus murs la venerada image de la patrona de la població i pertany a la Diòcesis d'[[Oriola]]-[[Alacant]]. |
Revisió de 09:43 20 abr 2016
L'Archiprestal i Insigne Basílica de Santa Maria o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunció, està ubicada en la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat d'Elig (Comunitat Valenciana, Espanya) i construïda en estil barroc entre 1672 i 1784 i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc Jaime Bort i Meliá, autor de la frontera barroca de la catedral de Múrcia.
Les obres es varen iniciar en 1672 baix la direcció de Francisco Vert, succeint-li Pedro Quintana i Ferrán Fouquet. És un bon eixemple del barroc espanyol.
Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del barroc italianisant de la portada principal, el rococó de les atres portades i la girola, el neoclàssic de l'interior, fins a les reminiscències migevals.
Es el temple més destacat de la ciutat d'Elig i es troba estretament vinculada a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins als nostres dies. Ademés dels seus cults i llitúrgia habituals, és l'escenari tradicional de la festa comunitària de la ciutat, de la festivitat religiosa que la localitat dedica a la Verge Maria en la seua asunció als cels, de la Festa o Misteri d'Elig, obra sacre-lírica cantada en valencià antic. La Basílica alberga entre els seus murs la venerada image de la patrona de la població i pertany a la Diòcesis d'Oriola-Alacant.