Diferència entre les revisions de "Magdalena"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{metaplantilla de avisos | tipo = aviso | imagen = 50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}} | texto = ...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Les '''Feste de la Magdalena''' son les festes majors de [[Castelló de la Plana]]. En elles es conmemora els origens de la ciutat, enrecordant el trasllat de la ciutat desde la colina de la Magdalena hasda el plà fèrtil llitoral en 1251. | Les '''Feste de la Magdalena''' son les festes majors de [[Castelló de la Plana]]. En elles es conmemora els origens de la ciutat, enrecordant el trasllat de la ciutat desde la colina de la Magdalena hasda el plà fèrtil llitoral en 1251. | ||
Revisió de 15:54 8 abr 2009
Les Feste de la Magdalena son les festes majors de Castelló de la Plana. En elles es conmemora els origens de la ciutat, enrecordant el trasllat de la ciutat desde la colina de la Magdalena hasda el plà fèrtil llitoral en 1251.
Tenen una duració de 9 dies i es celebren a partir del tercer dissàbte de quaresma
Actes més importants
Dissabte, de la festa, la vespra
Anunci oficial de les festes
Comença a les 12:00h, en el dispar de tantes carcases conmemoratives com anys complixquen les festes a partir de sa nova etapa, i una mascletà tirada per la pirotècnia guanyadora del concurs de mascletaes del any anterior. S'ubica en la Plaça del Primer Molí, i té una duració de 15-20 minuts.
Pregó
Manifestació popular i etnològica a on es resalta la mitologia, història, costums i folklore de Castelló. Escomença a les 16:00h, recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una uració aproximada de 4 hores. En ell, es poden distinguir varies parts:
- Mitologia de Castelló: repasa la mitologia popular castellonenca de mans de la Colla del Rei Barbut.
- Història de Castelló: Repasa les diferents parts de la història creible de la ciutat: els moros, els cristians, els judeus, i els pirates.
- Pobles de la Província: part del pasacarrer en la que participen la majoria dels pobles de la província.
- Ciutat i Terme de Castelló: part dedicada a repasar el folclore i las costums de la ciutat; la marjaleria, la plana, la montanya i la ciutat. Una part dins d'esta secció correspón a les festes, siguent les següents elements en eixir.
- Piques de la ciutat: llarcs pals coronats en clavels rojos i grocs i el escut de Castelló; acompanyats per una parella de castelloners.
- Dames de les gayates: trius de dames i damos de les gayates.
- Estandarts de les gayates
- Canastilla de la verge: gran cest de clavels rojos i grocs portada pels prsidents de les gayates que estos regalen a la Verge de la ofrena.
- de la ciutat: quatre músics que toquen la Marcha de la ciutat pujats en caball, precedixen al pregoner.
- Pregó: el element més important del passacarrer; el pregoner canta els versos creats per Bernat Artola per a este acte. Tras cantar-ho davant de la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes.
- Carrossa en madrines, dames de la ciutat i reina: dos carroces unides portades per dos bous en el qeu monten les madrines de les gayates, les demés de la ciutat i les reines de les festes.
- Banda de música de Castelló: que dona per finalisat el passacarrer.
Al finalisar el Pregó, Enfarolà del Campanar que consistix en iluminar el Fadrí en elements pirotècnics.
Dumenge, Magdalena festa plena
Dia gran de les festes de la Magdalena.
Romeria de canyes
A les 08:00h s'inicia la romeria desde la Plaça Major, en una misa de romers celebrada en la Concatedral. Encara que el seu inici oficial es en la Plaça Major, moltes gents li donen començament en la Plaça de Mª Agustina, lloc típic de reunió, i per aon passa la comitiva principal desde la Plaça Major. Desde este punt, la romeria recorre varis carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, direcció la ermita de la Magdalena.
A mitat camí, una de les parades casi obligatòria (com marca la tradició) és Sant Roc de Canet, a on es pren un almorçar i se resa una oració.
Tras una llarga caminata, arribada a la ermita de la Magdalena, una mascletà i la misa solemne en la ermita, i la degustació d'una monumental paella.
La tornà de la romeria
La dita tornà de la romeria, es va pedre durant varis anys, pero sigué recuperada recentment. Comença a les 15:45 en la Magdalena i para en totes les ermites i edificis religiosos que troben en son camí. És especialment emotiva l'arribà a la Basílica de la erge del Lledó, a on es recen varies oracions i es canta la salve a la Verge, alli, es tornen a trobar les autoritats que pujaven a la Magdalena, en els romers que baixen d'ella.
La seua arribà a la ciutat es produix a les 19:00h, precedits per els carros qeu acudixen a la romeria, després chicotetes cayates traidiconals, els Cavallers i les atuoritats, que desfilen hasda la Plaça Major. A continuació, té lloc la Procesió de Penitents, tradicionalment, és la primera procesió de la Semana Santa en Espanya.
Desfilà de les gayates
Està inclosa dins del espectàcul de la tornà de la romeria. Permet mostrar als ciutadans les 19 gayates que existixen en la ciutat (una per sector) individualment, junt a les comisions festeres de cada una. L'única música que se pot exhibir en la desfilà és el clàssic Rollo i Canya.
Dilluns
Dia de festa local
Desfile de carros engalanats i Pregó infantil
Per mig de la participació dels chiquets, rememora antigues escenes castellonenques, i una mostra d'animació infantil.
Encesa de gayates
S'encenen totes les gayates a la vegà per a que el públic puga admirar-les de prop.
Tradicionalment es realisa en el PArc Ribalta, pero en el 2009, com excepció i degut a unes obres, es realisa en la Avinguda Rei Don Jaume.
Durant tota la semana
Durant la semana, es celebren multitut de actes, entre els quals, els més importants son els següents:
- Mascletà
- Castells de focs
- Corregudes de bous
- La Nit Màgica
- Fira Infantil
- Mesó del vi
- Mesó de la tapa i cervessa
- Concerts de música
Últim dissabte
- Ofrena de flors a la Verge del Lledó, patrona de la ciutat. U dels actes més emotius de les festes, a on els hòmens de la Gayata 1, realisen un tapiç floral en les flors portaes per les persones qeu s'acostaren a la seua basílica.
Ultim Dumenge: Magdalena ¡VITOL!
Dia final de les festes.
Traca final
Traca que recorre els principals carrers del centre de Castelló. Els més atrevits, corren davant d'ella.
Magdalena ¡VITOL!
En la Plaza Mayor, las reinas de las fiestas gritan desde el balcón del ayuntamiento: Magdalena y el público responde desde abajo: Vítol!, dando por finalizado las fiestas de ese año y por comenzado las del año siguiente.
En la Plaça Major, les reines de les festes criden desde el balcó del ajuntament: Magdalena i el públic respón desde avall: ¡Vítol!, donant per finalisat les festes d'eixe any i per començat les del any següent.
Gayates
La gayata és un monument iluminat d'uns 6 metros d'altura, símbol de les festes. Enrecorda les canyes, gayats i farols que, segons la tradició, usaren els castellonencs per a tantejar el terreny pantanós durant la baixà nocturna al plà de la ciutat.
Al mateix temps també se li diu gayata a cada u dels 19 sectors o barris en que es dividix la ciutat de Castelló per a la organisació de la festa:
- Gaiata 1: Brancal de la Ciutat
- Gaiata 2: Fadrell
- Gaiata 3: Porta del Sol
- Gaiata 4: L'Armelar
- Gaiata 5: Hort dels Corders
- Gaiata 6: Farola - Ravalet
- Gaiata 7: Cor de la ciutat
- Gaiata 8: Portal de l'Om
- Gaiata 9: L'Espartera
- Gaiata 10: El Toll
- Gaiata 11: Forn del Plà
- Gaiata 12: El Grau
- Gaiata 13: Sensal
- Gaiata 14: Castalia
- Gaiata 15: Sequiol
- Gaiata 16: Rafalafena
- Gaiata 17: Tir de Colom
- Gaiata 18: Crèmor
- Gaiata 19: La Cultural