Diferència entre les revisions de "Història d'Alacant"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Història d'Alacant}} thumb|Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de [[Lucentum.]] Els orígens d'Alacant es remonten pr...») |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Història d'Alacant}} | {{Història d'Alacant}} | ||
− | |||
− | |||
Els orígens d'Alacant es remonten provablement a la [[civilisació ibera]]. Hi existixen restes arqueològiques de factories comercials [[fenícia|fenícies]] (el [[Palmerar d'Elx]], Banys de la Reina al Campello, etc.) que presuponen l'existència d'una factoria similar a Alacant, on més tart colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament anomenat ''[[Akra Leuka]]'' (Cim Blanc) en l'any [[324 aC]], i fon la primera capital [[Cartago|púnica]] de la península Ibèrica. | Els orígens d'Alacant es remonten provablement a la [[civilisació ibera]]. Hi existixen restes arqueològiques de factories comercials [[fenícia|fenícies]] (el [[Palmerar d'Elx]], Banys de la Reina al Campello, etc.) que presuponen l'existència d'una factoria similar a Alacant, on més tart colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament anomenat ''[[Akra Leuka]]'' (Cim Blanc) en l'any [[324 aC]], i fon la primera capital [[Cartago|púnica]] de la península Ibèrica. | ||
Revisió de 10:08 27 dec 2015
Els orígens d'Alacant es remonten provablement a la civilisació ibera. Hi existixen restes arqueològiques de factories comercials fenícies (el Palmerar d'Elx, Banys de la Reina al Campello, etc.) que presuponen l'existència d'una factoria similar a Alacant, on més tart colons grecs de Focea, en Àsia Menor, fundaren un assentament anomenat Akra Leuka (Cim Blanc) en l'any 324 aC, i fon la primera capital púnica de la península Ibèrica.
El 201 aC els romans s'apoderen de la ciutat i el canvien pel nom de Lucentum, ciutat dels contestans a la província Tarraconense, a la que els romans van donar el dret llatí (ius lati). Si be el nom es tractava d'una llatinisació de la ciutat, a la qual s'hi referia pel nom iber de Leucanti, que només existí als mapes romans.