Diferència entre les revisions de "Acròpolis d'Atenes"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «290px|right La '''Acròpolis d'Atenes (''Η Ακρόπολη των Αθηνών''...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Attica 06-13 Athens 50 View from Philopappos - Acropolis Hill.jpg|290px|right]] | [[Archiu:Attica 06-13 Athens 50 View from Philopappos - Acropolis Hill.jpg|290px|right]] | ||
| − | La '''Acròpolis d'Atenes (''Η Ακρόπολη των Αθηνών'' en [[Idioma grec|grec]]) | + | La '''Acròpolis d'Atenes''' (''Η Ακρόπολη των Αθηνών'' en [[Idioma grec|grec]]) pot considerar-se la més representativa de les [[acròplis]] gregues. La acròpolis era, lliteralment, la ''ciutat alta''<ref>[http://dge.cchs.csic.es/xdge/%E1%BC%80%CE%BA%CF%81%E1%BD%B9%CF%80%CE%BF%CE%BB%CE%B9%CF%82 Diccionari grec-espanyol, dirigit per Francisco R. Adrados y Juan Rodríguez Somolinos]</ref> (ἄκρο- 'cim, extrem, punta', πόλις 'ciutat') i estava present en la majoria de les ciutats gregues, en una doble funció: defensiva i com a sèu dels principals llocs de cult.<ref>Devambez, Pierre (1972), p. 9</ref> La de [[Atenes]] està situada sobre un cim, que s'alça 156 metros sobre el nivell del mar. També és coneguda com ''Cecròpia'' en honor del llegendari home-serp, [[Cècrops I|Cècrops]], el primer rei atenés<ref>[[Apolodor d'Atenes|Apolodor]], ''[[Biblioteca mitològica]]'', iii.14.1.</ref>. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 08:57 16 nov 2015
La Acròpolis d'Atenes (Η Ακρόπολη των Αθηνών en grec) pot considerar-se la més representativa de les acròplis gregues. La acròpolis era, lliteralment, la ciutat alta[1] (ἄκρο- 'cim, extrem, punta', πόλις 'ciutat') i estava present en la majoria de les ciutats gregues, en una doble funció: defensiva i com a sèu dels principals llocs de cult.[2] La de Atenes està situada sobre un cim, que s'alça 156 metros sobre el nivell del mar. També és coneguda com Cecròpia en honor del llegendari home-serp, Cècrops, el primer rei atenés[3].
Referències
- ↑ Diccionari grec-espanyol, dirigit per Francisco R. Adrados y Juan Rodríguez Somolinos
- ↑ Devambez, Pierre (1972), p. 9
- ↑ Apolodor, Biblioteca mitològica, iii.14.1.